El desembarcament de la moto en terres panamenyes, va ser una mica més àgil, un negre de 150 kg va ser d’ajuda. Una vegada a Puerto Lindo, ens quedava treure els papers de la moto, que ens van portar un dia, entre camioners, burocràcia i agents de duanes… en la nostra salsa! Vam fer una paradeta a Boquete, poble cafeter i poblat de gringos expatriats. Sortíem de Panamà després de 4h de cua i entràvem pels pèls a Costa Rica, on ens rebien amb un: Pura Vida!! Salutació autòctona que dóna bastant de bon rotllo. A Panamà deixàvem paisatges verds, platges i plantacions de plàtans, i a Costa Rica empalmàvem una mica amb el mateix, però molt més explotat i ple de turistes, rastes i musiquetes! Platges caribenyes a Puerto Viejo de Talamanca, ens servien per agafar aire per l’sprint centre americà, que havíem de fer per arribar amb temps a Mèxic, on havíem de tramitar la tornada de la moto. D’aquesta 
manera, entràvem a Nicaragua on visitàvem León, poblet molt maco en plena època de processons. Sortíem de Nicaragua, creuàvem Hondures i entràvem a El Salvador. D’allà cap a Guatemala, on paràvem a l’Antigua. Llàstima que fins 2h abans d’arribar, no vam veure que per Setmana Santa s’havia de reservar amb 2 mesos d’antelació… o sigui que baixant del Macchu Pichu hauríem d’haver trucat… no vam estar al cas!! quines coses!! Així que ens va tocar voltar 3 horetes sota una bona tromba d’aigua. Vam poder comprovar que aigua + llambordes + catifes de flors = inundacions a l’instant!! quin merder es va muntar en un moment! Flors flotants, encaputxats xops i tambors que quedaven muts sota la pluja… Allò sí que era una processó!! Processons de diferents confraries durant tot el dia i la nit. Espelmes, gent, homes de negre amb caputxa (les dones no), creus, escenes bíbliques, càmeres de tv i molta, molta devoció, que es va acabar quan la pluja va arrencar de nou i tothom es va esfumar.
Sortint de Guatemala vam creuar la nostra última frontera per terra i entràvem a l’últim país, Mèxic!
Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala. Sis països en 10 dies. En resum, poca cosa a dir. Alguns d’ells valen molt la pena, però no ens podíem jugar arribar tard a Mèxic i no poder embarcar la moto.
Clica la foto per veure la presentació:
Rumb a l'est 
Deu ni doret quin sprint per centre amèrica! Cuideu-vos molt!! Records
quan arribareu a Barna?
quina carrera!
guapos, us en feu a la idea? caminar tranquil·lament per Caldes, fer unes birres amb els amics, dinars de diumenge amb la família, muntar a cavall o sortir a córrer, menjar pernil amb pa amb tomàquet… jejeje, és perquè no us faci tanta peneta que s’acabi, que us dic les coses bones d’aquí!
un petó!
Nyaaaammmm!! Pernil!!!
Fins aviat!!
Bé, la cosa s’acava, però sempre començaran altres i tindreu temps per gaudir-les.
Ens veiem la propera setmana!!!
Molts petons.
Papa
Hola macos!
Centre america si que ha estat vist i no vist. Una mica massa ràpid, peró el calendari mana.
Estem desitjosos de tenir-vos ja a casa. Falten 9 dies, ole, ole!!!
Els canelons ja estan a punt.
Un petonàs i fins ben aviat. Muà, muà, muà…………………………
MAMA i JOAN.
un tequila a vuestra salud!!
Fins l’últim moment, unes explicacions fantàstiques. Ja falta poc, que tingueu bon viatge de tornada, Ara que falta pocs dies, encara se’ns fa més llarg, a nosaltres. Els vostres nebots us estan esperant amb candeletes, disfruteu l’últim tram, des de Madrid, que aviat ens veiem i com diu una “mama” que sé jo, ole, ole!!! petonassos. mireia.