Daily Archives: 19 Mai 2011

EUROPA VENTILADA

 Recordeu quan us explicàvem el viatge i dèiem que faríem Europa de pas? Doncs sí, l’hem fet però han sigut molts passos, uns 2.900 km en una setmaneta. Forces quilòmtres pels nostres delicats culs…

Després del memorable esmorzar i dels sensibles i agraïts comiats, enfilàvem rumb a França, on vam recórrer a la última possibilitat d’aconseguir un adhesiu d’una senyera, així que de cap a l’estadi de l’USAP de Perpinyà, on va ser molt maco veure com escombraven els voltants de l’estadi però el tema estava tancat i barrat, així que de moment ens quedàvem senyera!

Doncs res, gas a la Derbi i cap a Nîmes on vam trobar un Hi Hostel per passar la primera d’unes 365 nits en llit deconegut. Qui més qui menys ha creuat França alguna vegada i sap que és pesat; el vent, els abusius peatges i la monotonia, sembla que els quilòmetres no passin però el cul cada vegada està més i més pla. Això sí, tenen una cosa que és fantàstica, la millor benzina d’Europa, ho deu ser al preu que es paga, i una altra, els càmpings municipals, que són perfectes pel que necessitem.

Entràvem a Alemanya amb una idea feliç al cap, i és que aniríem a la central de Touratech, la meca dels “travelbikers”. I no ens va decepcionar gens ni mica, hi havia de tot, absolutament de tot i efectivament vam trobar el que buscàvem, un protector pels fars de la nostra Africa Twin. I per acabar de fer el dia rodó, un dels treballadors, en Harald, ens va comentar que tenia uns amics que estaven inscrits a couchsurfing (allotjament internacional gratuït a casses particulars: couchsurfing.com) grup del qual nosaltres també en formem part. I en definitva, al cap de mitja hora estàvem fent una barbacoa i unes birres amb el Harald, l’Oliver i la Polyana i després ens vam quedar a dormir a casa d’ells. Una gent fantàstica, motera i viatgera. De fet, l’Olli va conèixer a la Polyana a Brasil després de quatre anys viatjant pel món amb moto, es van acabar casant i ara viuen feliçment a Villingen.

Amb molt de bon rotllo al cos marxàvem, el dia següent, sota la pluja a creuar Alemanya, tirant de càmpings verds i agradables, fent parada a Dresden, on hi passàvem dues nits per fer turisme i descansar una miqueta.

Alemanya és maca de creuar, és verda, fresca i les autopistes passen per boscos inmensos que com nosaltres es mullen sota el plugin que acostuma a desaparèixer al migdia. Pels conductors té dues coses bones, una és que no vam passar per cap peatge i l’altra, que a tants agrada, que no hi ha límit de velocitat en moltes zones. Tot i que per nosaltres no era un gran avantatge, ja que ens vam proposar no passar de 120 km/h en tot el viatge, per no castigar massa la moto, que pobreta va molt carregada, tot i que no s’arruga quan veu venir les fortes pujades que ens trobem pel camí.

Per acabar, amb el nostre concepte d’Europa, entràvem a Polònia, on les coses canvien: la moneda, la gent, les carreteres, i bàsicament l’escriptura. Els cartells eren indesxifrables, moltes vegades l’únic que enteníem eren els quilòmetres cap a un destí codificat.

En comptes de beatificar aquell home gran, també polac, haurien de beatificar a Sant Pictograma.

I fins aquí, aquesta Europa és una bassa d’oli que donarà pas a l’envinagrada Ucraïna, que comença a destapar el canvi que ens espera i que es mereix un post a part.

Clica la foto per veure la presentació.