Recordeu quan us explicàvem el viatge i dèiem que faríem Europa de pas? Doncs sí, l’hem fet però han sigut molts passos, uns 2.900 km en una setmaneta. Forces quilòmtres pels nostres delicats culs…
Després del memorable esmorzar i dels sensibles i agraïts comiats, enfilàvem rumb a França, on vam recórrer a la última possibilitat d’aconseguir un adhesiu d’una senyera, així que de cap a l’estadi de l’USAP de Perpinyà, on va ser molt maco veure com escombraven els voltants de l’estadi però el tema estava tancat i barrat, així que de moment ens quedàvem senyera!
Doncs res, gas a la Derbi i cap a Nîmes on vam trobar un Hi Hostel per passar la primera d’unes 365 nits en llit deconegut. Qui més qui menys ha creuat França alguna vegada i sap que és pesat; el vent, els abusius peatges i la monotonia, sembla que els quilòmetres no passin però el cul cada vegada està més i més pla. Això sí, tenen una cosa que és fantàstica, la millor benzina d’Europa, ho deu ser al preu que es paga, i una altra, els càmpings municipals, que són perfectes pel que necessitem.
Entràvem a Alemanya amb una idea feliç al cap, i és que aniríem a la central de Touratech, la meca dels “travelbikers”. I no ens va decepcionar gens ni mica, hi havia de tot, absolutament de tot i efectivament vam trobar el que buscàvem, un protector pels fars de la nostra Africa Twin. I per acabar de fer el dia rodó, un dels treballadors, en Harald, ens va comentar que tenia uns amics que estaven inscrits a couchsurfing (allotjament internacional gratuït a casses particulars: couchsurfing.com) grup del qual nosaltres també en formem part. I en definitva, al cap de mitja hora estàvem fent una barbacoa i unes birres amb el Harald, l’Oliver i la Polyana i després ens vam quedar a dormir a casa d’ells. Una gent fantàstica, motera i viatgera. De fet, l’Olli va conèixer a la Polyana a Brasil després de quatre anys viatjant pel món amb moto, es van acabar casant i ara viuen feliçment a Villingen.
Amb molt de bon rotllo al cos marxàvem, el dia següent, sota la pluja a creuar Alemanya, tirant de càmpings verds i agradables, fent parada a Dresden, on hi passàvem dues nits per fer turisme i descansar una miqueta.
Alemanya és maca de creuar, és verda, fresca i les autopistes passen per boscos inmensos que com nosaltres es mullen sota el plugin que acostuma a desaparèixer al migdia. Pels conductors té dues coses bones, una és que no vam passar per cap peatge i l’altra, que a tants agrada, que no hi ha límit de velocitat en moltes zones. Tot i que per nosaltres no era un gran avantatge, ja que ens vam proposar no passar de 120 km/h en tot el viatge, per no castigar massa la moto, que pobreta va molt carregada, tot i que no s’arruga quan veu venir les fortes pujades que ens trobem pel camí.
Per acabar, amb el nostre concepte d’Europa, entràvem a Polònia, on les coses canvien: la moneda, la gent, les carreteres, i bàsicament l’escriptura. Els cartells eren indesxifrables, moltes vegades l’únic que enteníem eren els quilòmetres cap a un destí codificat.
En comptes de beatificar aquell home gran, també polac, haurien de beatificar a Sant Pictograma.
I fins aquí, aquesta Europa és una bassa d’oli que donarà pas a l’envinagrada Ucraïna, que comença a destapar el canvi que ens espera i que es mereix un post a part.
Clica la foto per veure la presentació.
Rumb a l'est 
Hola nois! Bon preescalfament per Europa, no? Ja deia jo que arribarieu amb cul-carpeta…jejejeje
Una abraçada i no pareu d’escriure!!
Cul-carpeta seria una bona descripció!
Records i a disfrutar el piset nou!
Hola, molt maques les fotos, però es pot saber on porteu la barbacoa?
Molts petons.
Papa
Les maletes que són molt grans!!!
Avui m’he dedicat a llegir tot el què heu escrit fins ara, que guai, a partir d’avui mateix faré un seguiment quasi diari, sino s’acumula la feina. Estarem al dia de la vostre aventura. Una abraçada molt forta desde Caldes. Mua.
Dona no cal que t’estréssis, que no sabem si podrem escriure cada dia….
Una abraçada per tot Caldes! (no t’hi cansis…)
Nosaltres tambe ens preguntem lo de la barbacoa. Esperavem amb delit les fotografies. Molt bé. Ja manera de sapiguer on estan fetes?. Per avui ja prou de preguntes. Muà, muà muà.
Osti tu! Quina enveja que feu! M’agrada molt tot el que expliqueu i totes les vostres fotos, que per cert, són maquíssimes.
La Mariona ens ha enviat records de part vostre, així que records a tots dos també! Molta sort!
Merci Xavi!
Ja n’anirem penjant més!!!
Una abraçada per tota la patoleia!
Hola, guapos!
Ara ja estic al dia de tot, que magnífic és poder “viure” -ni que sigui una miqueta- aquesta experiència des de la distància i “en directe”! Un bon regal que ens oferiu. Ànims i a gaudir.
Estic expectant per la següent crònica viatgera…
Hola Anna!!!! Cuida els cavalls i la colla, que si no hi ha algú que posa seny…. Petons
AMICS!
La revolució pacífica ha començat!
Manifesteu-vos allà on estigueu! Molta gent ho està fent!!
molts petons!
http://www.facebook.com/pages/Acampadabcn/227242160626146?sk=info
http://www.theatlantic.com/infocus/2011/05/a-defiant-spanish-revolution/100070/
http://www.thetechnoant.info/campmap/
Ieeep!
Farem una mani dins del casc, que els mossus a costat d’aquests són uns baby!
Eh! que xuli el joc!!
Ostres, sembla que a les maletes ens hi porteu a tots plegats! Genial poder seguir-vos tant a ras de roda amb els vostres posts, però si els feu tant llargs haureu de publicar-los”per entregues”. petons dels que sonen i retronen, boscs i autovies enllà.
Hola parella viatgera, que bo tot el que escriviu… és molt interessant seguir-vos. No deixeu d’escriure, encara que siguin posts tan llargs… Prometo anar-los llegint tots, encara que sigui de dos en dos com avui!
Raquel! T’envio un mail comentant-te novetats!