ILLA DE HAMILTON, A LES WITHSUNDAY, I WHITEHAVEN BEACH
Seguíem baixant per la infinita costa fins arribar a Airlie Beach, coneguda per ser la porta al mar per accedir a uns paratges naturals extraordinaris. Enmig de la Barrera de corall, s’hi poden trobar moltes illes paradisíaques, la major part deshabitades, però n’hi ha algunes de molt explotades turísticament. La més saturada per turistes és la de Hamilton, on vam anar a visitar un calderí que hi treballa des de fa temps, el Toni Serra. I després d’estar una estona amb ell i visitar l’illa, un vaixell ens va portar fins a una platja de postal, la platja de Whitehaven. Combinació de 7 quilòmetres de sorra blanca finíssima (i que no crema perquè és silici), aigües cristal·lines i densos boscos que toquen a la platja.
Vam creuar el tròpic de capricorn mentre conduíem entre camps i més camps de canya de sucre. Una part de les plantacions de canya de sucre, que ocupen extensions enormes de terreny, són utilitzades a les destil·leries Bundaberg per l’elaboració del seu famós rom. Vam anar a visitar la fàbrica, ens van explicar el procés de producció i vam acabar amb una petita degustació de diferents tipus de rom. Al sortir encara ens quedaven uns quants quilòmetres, ens els preníem amb cert optimisme perquè ens esperava un entrecot de 600g per sopar, era bo per força, tanta pastura… A Hervey Bay vam reposar un día, temps per passejar per la platja i per l’espigó de 800 metres. Ple de pescadors, però amb piques per rentar el peix, bancs… un altre món. També vam passar per Maryborough, poble natal de PL Travers, autora de la Mary Poppins. Estatuetes per aquí i per allà, tot el poble manté cert aire nostàlgic.
BRISBANE
Finalement arribàvem a Brisbane, la primera gran ciutat australiana. Vam dedicar un dia per veure les zones més característiques. Si ets turista i fots cara de despistat no pagues el bitllet d’autobús, vam arribar a la conclusió que no es podia comprar al conductor i per això ens deixaven passar. Brisbane és una ciutat que destaca per la seva arquietectura, és una barreja de gratacels moderns, amb edificis de maons antics i esglésies anglicanes. Passejant amb el ferri pel riu, és difícil deixar de disparar fotos a l’skyline que s’hi veu. La part sud del riu està més esponjada, hi ha un passeig amb jardins i zones d’esbarjo. Entre d’altres coses hi ha una piscina enorme, gratuïta, amb jocs d’aigua pels nens, un riuet per sucar-hi els peus després de treballar i mooolta gespa per fer-hi un cop de cap.
SYDNEY
Volàvem cap a Sydney, la ciutat de l’edifi raret de color blanc i de visita obligada si es va a Austràlia. L’Òpera House és l’icona més representatiu d’Austràlia i juntament amb el Harbour Bridge representen els emblemes de la ciutat. L’Òpera House és d’un blanc intens, doncs les rajoles queden netes amb la pluja, la seva forma recorda a uns grills de taronja i arquitectònicament està ben reconegut. Tot i això ni el seu arquitecte va acceptar l’obra final, ni la seva sonoritat és massa bona. Però si gires el cap, riu amunt, veus el Harbour Bridge i quedes bocavadat, és un mecano perfecte que creua el riu des del 1932 i la seva immensitat i fermesa el fan espectacular. Tots els carrers de Sydney van a petar a la badia, i pots caminar durant hores mentre creues parcs espectaculars, gratacels, edificis de més de 100 anys o la Sydney tower, que ofereix una panoràmica dels 360º de la ciutat amb una alçada de 305m en el seu punt més alt. Un punt privilegiat per veure unes vistes impressionants d’una ciutat impressionant. Tampoc no li falten platges com la de Bondi, plenes de surfistes i vigilants que recorden perfectament
les series de televisió on els músculs i el bronzejat eren els protagonistes. Per arrodonir la jornada vam anar a sopar al Harris, un remolc que des de 1938 és la parada de hot dogs i pies de més concorreguda de Sydney.
Aquí s’acaba Australia, el país dels cangurs i dels koales. Un país que ens ha sorprès gratament, una gent fantàstica plena d’energia, amb pocs complexes i molt lligats i respectuosos amb la natura, que t’acullen en tot moment i els hi encanta dir: enjoy!! (disfruteu!!).
Dues anècdotes:
Primera. Mentre dinàvem a peu de carretera, entre camps verds, es va aturar un camioner barbut i ens va dir_
– Avui us vull fer un regal, si em deixeu la càmera us faré una foto a tots 4!!
Va parar només per això, i ens va dir que havia passat amb el camió vàries vegades, i que ens havia vist allà molt contents i que d’alguna manera hi volia participar. No és fantàstic?
Ssegona: Aturats en un semàfor, vam veure que el paio que era dos cotxes endavant llença una burilla per la finestra. Del cotxe de davant surt un home, descalç, agafa la burilla, pica al vidre i li torna…
Clica la foto per veure la presentació:
Rumb a l'est 