Monthly Archives: Octubre 2011

 Aquesta vegada, per entrar al país no vam trobar una frontera enmig de la selva, sinó una d’inmensa amb cues i crits, i gent, i polis, i carros i casinos en zona franca. Tot i que a la banda camobodjana estaven dinant, o resant, o dormint, vam aconseguir un segell per poder soritr del país.

 Entrar de nou a Tailàndia suposava un repte, no sé si ho recordareu, però a Bangkok les motos no són benvingudes i per això vam haver de fer una volta de 375km per evitar les expressway o autopistes que creuen la ciutat. Sort del GPS!! Passàvem de la Tailàndia de la selva i dels parcs històrics, que havíem conegut un mes enrere, a la Talàndia de les mesquites, les platges i illes paradisíaques.

Van començar per la costa est i ens vam remullar a les platges del Pacífic. Aigua calenta, transparent i una pila de crancs que fan cau a la sorra, deixant al seu pas milers de boles de sorra blanca. En un intent d’evitar els monzons que apretàven per l’est vam anar cap a la costa oest. Llàstima que no som en Cordomí i no en tenim ni idea de meteorologia, i menys a 20.000km de casa, així que ens vam remullar i remullar.

 Tot i això, vam arribar a Phuket secs i amb ganes de veure aquelles illes fantàstiques que no paràvem de veure en cartells publicitaris. Una d’elles era la “Jamebond Island”, més coneguda pels amics com a James Bond, i és l’illa que sortia a la peli de Golden gun. Vam contractar un tour, amb sol assegurat, i a bord d’una llanxa ràpida. L’endemà al matí no plovia, sinó que el monzó queia a terra de forma estrepitosa, els carress estaven xops i el nostre calçat de pluja, xancles de dit, relliscaven un ou, tant que el Cesc va fer el primer espagat de la seva vida. Vam arribar a la llanxa. Per modèstia i poques ganes de rebre, vam esperar i ens vam quedar els últims. Doncs, hi havia tres russes de 100 kg cadascuna que tenien molt clar que havien de seure en una mena de sofà, des d’on es veia la proa i el mar. També hi havia uns quants flipats que volien anar davant, per allò de veure-ho tot millor. En fi, que quan la llanxa va engegar i es va posar a botar a sobre de les onades, els de les vistes van quedar xops i es van apilar a sota el toldo. Les russes, d’idees fixes, van seguir mirant endavant mentre el rimel se’ls hi corria fins a les orelles. A sota el toldo, 40 persones com sardines, quan l’aforament de la barca devia ser de 15.

 No parava de ploure, però vam veure les millors illes dels voltants:

• Panyee island: convertida en restaurants flotants que esperen el desembarcament dels creuers. 
• James Bond island o Jamebond: un pedrot curiós i bonic que ha quedat sol enmig d’aigües cristal·lines.
• Hong island: la més espectacular. Vam baixar de la llanxa ràpida i un caiac ens va portar a fer una volta entre estalactites, atols i altres formacions rocoses increïbles de noms impronunciables. Vam passar per diverses coves només accessibles quan hi ha marea baixa.
• Naka island: on et pots banyar en aigües cristalines i calentes mentre a fora, la resta de la gent portava impermeables i paraigües. Força surrealista.

De les promeses del tour podem dir que la llanxa era ràpida, perquè la pluja insistent va espatllar les vistes i el tour en general.

 Marxàvem cap a la província de Crabi i vam arribar a Ao Nang. Poble enfocat al turisme però relativament tranquil. En un carrer que brilla sobre els altres: Catalunya walking street. La província destaca per les seves illes i platges. Una mica “pan con pan”, però no per això deixa de ser bonic. Cap al tard, les platges d’Ao Nang s’omplen de gent amb ganivets, i no és un joc macabre multitudinari, sinó persones que busquen petxines que queden sota la sorra amb la baixada de la marea.

 Vam descartar l’illa de Ko Phi Phi per anar a Railay, una zona de parc natural que es troba en un cap a la costa de la província. No s’hi pot arribar per terra, i per accedir a les platges vam agafar un long boat que tenia feina per passar les onades, i acollonia a alguna dona local que s’aferrava al braç de la Raquel com si li anés la vida. La gent que anava als resorts de luxe carregaven els trolleys a la barca de fusta i per baixar se’ls havien de posar a sobre el cap i caminar amb l’aigua fins a la cintura fins arribar a la sorra de la platja. Ni molls, ni espigons, ni cap mena d’infraestructura. A l’arribar el sol brillava, la platja prometia i els caiacs de lloguer semblava que havien de flotar. En vam llogar un i com uns valents vam superar onades gegants i vam recórrer tota la costa del parc natural. No ens vam salvar d’alguna revolcada que altra. La costa és preciosa i va compensar de la mullena de l’speed boat. Tot i el temps que ens va fer, les platges i les illes són de postal.

 Vam sortir del país per una frontera secundària, d’aquelles que has de dir quin i on vols cada segell. És fantàstic. En vint minuts ets fora.

Clica la foto per veure la presentació:

Els temples d’Angkor, que actualment són patrimoni de la humanitat, es troben molt a prop de Siem Reap i ocupen una extensió de 200 km quadrats als afores de la ciutat. Aquesta gran atracció ha fet que la ciutat s’hagi convertit en un gran centre de serveis dedicat als visitants: massatges de peus a dins de peixeres, hotels i resorts de luxe, restaurants, lloguers, wifi arreu, pizzeries, llums de colors, botigues d’accessoris amb pell de cocodril, tuk-tuks, cursos de cuina, agències que ofereixen tours i qualsevol altra cosa que pugui satisfer les necessitats o curiositats del viatger.

Angkor és la regió que va allotjar les diferents capitals de l’imperi Khmer, durant la seva època d’esplendor entre els s. IX i XV. Les construccions van estar durant molt temps amagades enmig de la selva cambodjana, fins que al 1860, un explorador francès, Henry Mouhot, les va donar a conèixer i se li atribueix popularment el mèrit d’haver-les descobert. El centenar de temples són l’esquelet polític, social i religiós de l’imperi que s’extenia des de Myanmar i Vietnam.

Per arribar als temples cal fer uns quants quilòmetres per carretera, i un cop a dins del recinte les diferents estructures arqueològiques estan molt allunyades entre sí. La majoria de visitants lloguen un tuk-tuk amb conductor que també fa de guia, menys els xinesos, que van amb autobús amb aire condicionat, i nosaltres, que vam llogar unes bicicletes… per fer quilòmetres i quilòmetres de camins pavimentats entre temple i temple.

Els temples són una barreja entre creativitat i espiritualitat, i tot i que n’hi ha un centenar, nosaltres vam optar per visitar els més coneguts i espectaculars, i fins i tot, vam haver de mullar-nos gairebé fins a la cintura per poder-ne veure algun.

Pels més interessats en el tema, us fem una mínima descripció de cadascun:

ANGKOR WAT. També anomenat mare de tots els temples, Angkor Wat és l’edifici religiós més gran del món i va ser creat entre els segles IX i XIII. Rodejat per una fossa i és una representació piramidal del mont Meru. Construit per Suryavarman II (1112-1152), en honor a Visnu, el seu déu patró perquè fos el seu temple funerari.

ANGKOR THOM. Ciutat fortificada amb cinc portes monumentals: est, sud, oest, nord i porta de la victòria. A sobre de cadascuna, quatre rostres del Buda de la compassió o Avalokiteshvara. Construit per Jayavarman VII (1181-1219).

Monuments que s’hi troben:

– Bayon: 216 rostres de Avalokiteshvara. Els 1.200m de relleus incorporen 11.000 figures. Les talles de la muralla exterior del primer nivell representen escenes de la vida de Cambodja del s. XII, amb baralles de galls i competicions de boxa.

– Baphuon: alguns l’han anomenat el trencaclosques més gran del món. També és una representació piramidal del mont Meru.

– Terrassa dels elefants: escales amb elefants de tres caps i elefants a l’escala central. La terrassa es recolza sobre braços d’unes figures de garuda (éssers mítics meitat home meitat ocell) i altres amb cap de lleó. A la terrassa s’hi aixecaven pavellons de fusta. Es feien servir com a tribuna gegant per cerimònies públiques i desfilades, i també com a saló d’audiències del rei.

– Terrassa del rei leprós: plataforma tallada de 6m d’alçada on s’hi aixeca una estàtua misteriosa. Es creu que corresponia a Yama, déu de la mort, i que aquest lloc es feia servir com a crematori reial. Els murs estan decorats amb talles de ballarines o ninfes celestials i figures d’aspecte maligne que es troben darrera del mur frontal.

TA KEO. Construida per Javayarman V (968-1001). Enorme piràmide de més de 50 m d’alçada, però mai es va acabar de completar. Les inscripcions suggereixen que hi va caure un llamp durant la construcció i fou abandonada. Altres han suggerit que la mort del rei va ser les causes de l’abandonament. Les escales són molt dretes, i els que pateixen vertigen han de limitar la visita a l’escala est.

TA PROHM. Un dels més grans i populars edificis d’Angkor és el temple budista mahayana del s. XII. Algunes de les parts del qual estan sent engullides per la natura. Per dins el temple és un laberint d’estrets passadissos i deslluides talles de pedra. Les arrels van estrangulant les talles de pedra. El temple va servir com a escenari per rodar pel·lícules com Tomb Raider o Dos hermanos.

PREAH KHAN o espasa sagrada. En el seu temps albergava més de 1.000 professors i potser va ser una universitat budista. Laberint de passadissos abovedats amb talles i obres de pedra cobertes de líquens. El passadís sud és una maranya d’enredaderes i pedra, i a prop de l’entrada hi ha una estructura de dos pedres que recorda més la Grècia clàssica que a Cambodja. L’entrada est està dedicada al budisme Mahayana, i els altres punts cardinals a Siva, Visnu i Brama.

PREAH NEAK PEAN. Torre central situada en un estanc quadrat i quatre estancs més petits amb font tallada subterrània. Construit durant el regnat de Jayavarman VII al s. XII. És el responsable que ens mulléssim gairebé fins a la cintura per visitar-lo.

TA SOM. És un temple petit en no massa bon estat. Hi ha cares de reis i divinitats a les portes d’entrada. Construit per Jayavarman VII al s. XII. La porta est ha estat envaïda per les arrels d’un arbre.

Per a més informació us podeu dirigir a la pàgina web oficial: http://www.autoriteapsara.org/en/visitors.html

Clica la foto per veure la presentació:

 N’hi ha milers, són com una plaga incontrolable i no saps mai d’on surten però en pots estar envoltat de tots els colors, mides i models. És evident que els vehicles per excel·lència a Laos i Cambodja són les indestructibles SCOOTERS.

 Moto (concepte asiàtic): vehicle de dues rodes (si en tens més en pots posar) propulsat generalment per un motor d’explosió (es podria dir motor de petardeig) que s’alimenta de qualsevol cosa que cremi. Les places que pugui tenir són directament proporcionals a la flexibilitat de la teva família o amics. La càrrega màxima dependrà, bàsicament, del volum i no del pes. A partir de 5 matalassos de matrimoni pot ser difícil conduir, però no impossible (és possible perquè ho hem vist amb els nostres propis ulls). Pots ampliar la moto pel lateral (side) o per la part posterior (remolc), tot i que això és totalment prescindible si saps col·locar bé la càrrega.

 Pel que fa a la circulació i conducció només destacarem algunes coses: les cruïlles no existeixen, són corbes pronunciades; no hi ha direcció prohibida, només has de pensar en circular per la línia més curta; si plou, no pensis en posar-te unes ulleres, una visera o un casc… simplement posa una mà davant els ulls i obre una mica els dits!

 Tothom es veu capaç de conduir-ne una, és indiferent l’edat, la religió, la classe social, el gènere, plogui o faci un sol de justícia. Les scooters surten de sota les pedres… i no és estrany, perquè la major part de la població no es pot permetre el luxe de comprar-se un cotxe o un camió. Aquestes andròmines amb rodes han de servir per tot, i com a millor exemple, mireu fotos…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si prefereixes veure-les al flickr clica aquí.