Els temples d’Angkor, que actualment són patrimoni de la humanitat, es troben molt a prop de Siem Reap i ocupen una extensió de 200 km quadrats als afores de la ciutat. Aquesta gran atracció ha fet que la ciutat s’hagi convertit en un gran centre de serveis dedicat als visitants: massatges de peus a dins de peixeres, hotels i resorts de luxe, restaurants, lloguers, wifi arreu, pizzeries, llums de colors, botigues d’accessoris amb pell de cocodril, tuk-tuks, cursos de cuina, agències que ofereixen tours i qualsevol altra cosa que pugui satisfer les necessitats o curiositats del viatger.
Angkor és la regió que va allotjar les diferents capitals de l’imperi Khmer, durant la seva època d’esplendor entre els s. IX i XV. Les construccions van estar durant molt temps amagades enmig de la selva cambodjana, fins que al 1860, un explorador francès, Henry Mouhot, les va donar a conèixer i se li atribueix popularment el mèrit d’haver-les descobert. El centenar de temples són l’esquelet polític, social i religiós de l’imperi que s’extenia des de Myanmar i Vietnam.
Per arribar als temples cal fer uns quants quilòmetres per carretera, i un cop a dins del recinte les diferents estructures arqueològiques estan molt allunyades entre sí. La majoria de visitants lloguen un tuk-tuk amb conductor que també fa de guia, menys els xinesos, que van amb autobús amb aire condicionat, i nosaltres, que vam llogar unes bicicletes… per fer quilòmetres i quilòmetres de camins pavimentats entre temple i temple.
Els temples són una barreja entre creativitat i espiritualitat, i tot i que n’hi ha un centenar, nosaltres vam optar per visitar els més coneguts i espectaculars, i fins i tot, vam haver de mullar-nos gairebé fins a la cintura per poder-ne veure algun.
Pels més interessats en el tema, us fem una mínima descripció de cadascun:
ANGKOR WAT. També anomenat mare de tots els temples, Angkor Wat és l’edifici religiós més gran del món i va ser creat entre els segles IX i XIII. Rodejat per una fossa i és una representació piramidal del mont Meru. Construit per Suryavarman II (1112-1152), en honor a Visnu, el seu déu patró perquè fos el seu temple funerari.
ANGKOR THOM. Ciutat fortificada amb cinc portes monumentals: est, sud, oest, nord i porta de la victòria. A sobre de cadascuna, quatre rostres del Buda de la compassió o Avalokiteshvara. Construit per Jayavarman VII (1181-1219).
Monuments que s’hi troben:
– Bayon: 216 rostres de Avalokiteshvara. Els 1.200m de relleus incorporen 11.000 figures. Les talles de la muralla exterior del primer nivell representen escenes de la vida de Cambodja del s. XII, amb baralles de galls i competicions de boxa.
– Baphuon: alguns l’han anomenat el trencaclosques més gran del món. També és una representació piramidal del mont Meru.
– Terrassa dels elefants: escales amb elefants de tres caps i elefants a l’escala central. La terrassa es recolza sobre braços d’unes figures de garuda (éssers mítics meitat home meitat ocell) i altres amb cap de lleó. A la terrassa s’hi aixecaven pavellons de fusta. Es feien servir com a tribuna gegant per cerimònies públiques i desfilades, i també com a saló d’audiències del rei.
– Terrassa del rei leprós: plataforma tallada de 6m d’alçada on s’hi aixeca una estàtua misteriosa. Es creu que corresponia a Yama, déu de la mort, i que aquest lloc es feia servir com a crematori reial. Els murs estan decorats amb talles de ballarines o ninfes celestials i figures d’aspecte maligne que es troben darrera del mur frontal.
TA KEO. Construida per Javayarman V (968-1001). Enorme piràmide de més de 50 m d’alçada, però mai es va acabar de completar. Les inscripcions suggereixen que hi va caure un llamp durant la construcció i fou abandonada. Altres han suggerit que la mort del rei va ser les causes de l’abandonament. Les escales són molt dretes, i els que pateixen vertigen han de limitar la visita a l’escala est.
TA PROHM. Un dels més grans i populars edificis d’Angkor és el temple budista mahayana del s. XII. Algunes de les parts del qual estan sent engullides per la natura. Per dins el temple és un laberint d’estrets passadissos i deslluides talles de pedra. Les arrels van estrangulant les talles de pedra. El temple va servir com a escenari per rodar pel·lícules com Tomb Raider o Dos hermanos.
PREAH KHAN o espasa sagrada. En el seu temps albergava més de 1.000 professors i potser va ser una universitat budista. Laberint de passadissos abovedats amb talles i obres de pedra cobertes de líquens. El passadís sud és una maranya d’enredaderes i pedra, i a prop de l’entrada hi ha una estructura de dos pedres que recorda més la Grècia clàssica que a Cambodja. L’entrada est està dedicada al budisme Mahayana, i els altres punts cardinals a Siva, Visnu i Brama.
PREAH NEAK PEAN. Torre central situada en un estanc quadrat i quatre estancs més petits amb font tallada subterrània. Construit durant el regnat de Jayavarman VII al s. XII. És el responsable que ens mulléssim gairebé fins a la cintura per visitar-lo.
TA SOM. És un temple petit en no massa bon estat. Hi ha cares de reis i divinitats a les portes d’entrada. Construit per Jayavarman VII al s. XII. La porta est ha estat envaïda per les arrels d’un arbre.
Per a més informació us podeu dirigir a la pàgina web oficial: http://www.autoriteapsara.org/en/visitors.html
Clica la foto per veure la presentació:
Hola macos!
Quina lliçó d’història!!!
És fantàstic haver pogut visitar els Temples de Angkor. Val la pena mullar-se gairabé fins a la cintura per veure, com bé dieu, aquesta maravella.
Hi ha coses molt maques pel món.
Un petonàs. Muà, muà, muà……………………
MAMA i JOAN
genial les explicacions! i posar-vos la samarreta expressament per quan sortiu a les fotos és molt bona idea…
Carai, us esteu convertint en reporters del National Geographic a la catalana. Cada cop ho feu millor.
Molts petons.
Papa
Quins temples més impressionants! Em recorden als que apareixen a “El libro de la selva”, suposo que es van basar en ells 😉
Quina enveja passejar per allà, amb tranquilitat, na fent, xup xup!
Dissabte que ve fem la festa de inauguració del piset! Vindreu, oi? 😉
Estem enganxat al vostre blog, no podem deixar de seguir-vos pel món… quina cara de felicitat ke teniu!!!! Esteu arriban a la meitat d’aquesta aventura…. Una abraçada
Això és viatjar i no el que faig jo! Vaig seguint tot el vostre periple amb devoció (esteu aconseguint reconciliarme amb internet!). Interessant aquesta tirallonga de temples i poder-los contemplar a través dels vostres ulls.
Si veieu en Mogwli per allà, doneu-li records d’en Baloo!
Petonets i Abraçades!
PD si no faig comentaris més sovint, és per que des dels locutoris, sovint infectes, que vaig visitant, ´m’és impossible competir amb la vostra capacitat de redacció