EL PAÍS DE LES MERAVELLES

Arribem a Nova Zelanda i el nostre rellotge marca 12 hores de diferència horària amb Catalunya. Aixó significa, entre altres coses, que ens trobem mooooooolt lluny de casa. Som a l’altra punta del món! Vam arribar a Auckland, la ciutat més gran de Nova Zelanda, directament des de Sydney. La ruta que teníem planejada incloïa la visita a les dues illes principals, la nord, caracteritzada per ser una illa volcànica on es concentra la major part de la població, i la sud, la més verge.

La història de Nova Zelanda no és llarga, però sí precipitada. En menys de 1.000 anys les illes han vist néixer dos pobles nous: els maorís, descendents de navegants polineos, i els neozelandesos europeus. Però els trets culturals més originals del país els aporta indubtablement la cultura maorí, coneguda com a maoritanga. Els maorís suposen aproximadament el 10% de la poblalció total de Nova Zelanda i disposen encara dels seus propis ritus, idioma i tradicions. Una de les danses o rituals maorís més coneguts arreu del món és la haka que utilitzen els All Blacks, l’equip de rugbi del país i recentment campions del món, per intimidar als seus adversaris.

Als neozelandesos també se’ls anomena kiwis, nom prestat d’una au autòctona no voladora que es distribueix sobretot per l’illa sud i que està en perill d’extinció. Aquesta és una mostra de la fauna de l’arxipèlag, poblat per espècies úniques al món. Fins i tot una fruita xinesa també va adoptar aquest nom cap al 1960.

El primer dinar a Auckland vam coincidir amb la celebració d’una família maorí. Al bufet lliure no li devien sortir el números aquell dia… Són mooolt grans, tant homes com dones, és una barreja entre faccions Hawaianes, provenen de la Polinèsia, i corpulència d’indi americà. No els volem ni imaginar fent un placatge… I pel que fa a la ciutat, és impecablement neta, tranquil·la, ubicada al golf d’Hauraki i ens vam enfilar fins a les alçades a la sky tower per tenir una vista panoràmica de tota la ciutat. Pujar amb l’ascensor de vidre amb vistes a la ciutat és impressionant, i un cop a dalt es pot deduir perquè l’anomenen la “ciutat de les veles”.

HOBBITON

Amb l’autocaravana vam començar la ruta pel país i just sortir d’Auckland el paisatge es va converir en turons ondulats forrats de color verd amb multitud de vaques i ovelles. Vam arribar a Matamata, o altrament conegut com a Hobbiton. Aquest poble va sortir de l’anonimat en el moment que Peter Jackson va decidir rodar part de la seva trilogia cinematogràfica en aquest racó de món. Uns tres-cents habitants del poble van trobar feina com a extres en el rodatge. Només calia ser baixet i tenir pinta de hobbit. Un entorn impressionant per rodar les escenes d’El senyor dels Anells. Els decorats de la pel·lícula es van destruir però l’amo de Hobbiton va poder negociar la conservació dels forats dels hobbits, gràcies als quals els seguidors de la pel·lícula poden fer-hi una visita engreixant exageradament les butxaques de l’amo del tros. Les voles de llana amb potes van començar a ser habituals a partir d’aquell dia, són les ovelles de merino i d’altres variants, tipus ovella Dolly, d’elles se n’extreu una llana molt cotitzada que més tard acaba en forma de jersei, mitjons, bufandes…

ROTORUA

Tot seguit anàvem cap a Rotorua, poble conegut per la seva activitat termal. L’olor a ous podrits es fica al nas tant bon punt hi arribes. El paisatge impressionant no deixava de bocabadar-nos i no ens va decebre en cap moment. Rotorua és la zona termal més dinàmica del país, així que enyorats del nostre magnífic poble, teníem unes ganes especials de visitar-lo. La zona més espectacular es centra en el Kuirau Park, una zona volcànica que es troba molt a prop de centre del poble i està oberta per poder-hi observar les aigües termals fumejant, les piscines de llot en ebullició, fonts de vapor i respirar l’aire carregat de sulfur. Vam seguir passejant pel poble i vam arribar al llac que porta el mateix nom. A cada racó del poble sortien les fumeroles de qualsevol escletxa, dels forats de les cloaques, l’aigua calenta brollava pels carrers en forma de rierols, i l’olor a sulfur estava present en tot moment. Rotorua és com una ciutat situada sobre una caldera en ebullició constant. I també s’hi troba alguna marae, que és un conjunt d’edificacions de la cultura maorí.

WAI-O-TAPU TERMAL WONDERLAND

Al sud de Rotorua s’hi troba una de les reserves termals més famoses del país, les Wai-o-Tapu, paraula que significa Aigües sagrades. Géisers intermitents, piscines acolorides per la presència de diferents minerals que fan que l’aigua es torni verda, vermella, taronja o groga…, fang que bombolleja, aigua que bull permanentment i vapor que t’ennuvola la vista. La natura viva com mai l’havíem vist.

Direcció a Taupo vam parar a les Huka Falls, unes cascades d’un blau intens… causat per l’oxigen que entra en el salt d’aigua, que és un dels més cabdalosos del país. Seguíem baixant tot passant pel parc nacional de Tongariro, quart del món i primer de Nova Zelanda al 1887, que oferia unes vistes espectaculars dels volcans Ruapehu i Ngaururuho tots nevats. Hi ha unes pistes d’esquí que aprofiten les tarteres que baixen de la zona volcànica. És força espectacular la visió dels volcans coberts de neu. En aquests escenaris s’hi va rodar les escenes de les Coves de Mordor del Senyor dels Anells. Passàvem per Okahune, poble que produeix dues terceres parts de totes les pastangues de l’illa nord. Com no podia ser d’altra manera, una pastanaga gegant anuncia la font d’ingresos del poble. La sorpresa va ser veure la pastanaga pintada de color negre, i és que fins aquí arriba la febre All Black. Tot el país està volcat al 100% amb els All Blacks, se’n senten orgullosos, pengen banderes a les cases, cotxes, fanals, tractors, espanta-ocells, etc. Potser la clau del boom està en no portar la bandera del país a la selecció? Són un equip que revoluciona un país! No un país, que ajunta jugadors i els hi posa la seva bandera com etiqueta.

Vam fer una visita fugaç a Wellington, on hi vam dormir per agafar el ferri l’endemà al matí. I quin país tan especial…! Ens quedava molt per explorar, però teníem clar que estàvem viatjant pel país de les meravelles. I encara no sabíem tot el que ens esperava i les sorpreses que ens oferiria el país.

 Clica la foto per veure la presentació: