Daily Archives: 26 Juliol 2011

ÍNDIA EXPLOSIVA

 Índia és un país tan extens que és impossible definir-lo com a una unitat. El nostre pas pel país es va centrar a la zona del Punjab i de l’Himachal Pradesh. Segurament no és la zona més turística ni coneguda del país, però és la ruta més directe per anar cap a Nepal.

 L’entrada a l’Índia va ser moooolt lenta. Per passar per la frontera ens vam haver d’esperar més de dues hores, amb l’inconvenient que l’electricitat va deixar de funcionar quan ja portàvem una bona estona esperant i la calor es va començar a fer insoportable a les dependècies de l’aduana. Per sort un noi repartia beguda pels acalorats de la sala i, com podeu imaginar, era te acabat de fer! Molt refrescant! I per acabar-ho d’arreglar, el funcionari que ens va atendre era “novato” i per omplir els papers de la moto ho havia d’anar copiant meticulosament d’un llibre que seguia al peu de la lletra. Tot i això vam entrar sense més problemes al país!

 La zona per on vam entrar és la del Punjab, i té com a principal, la històrica ciutat d’Amritsar. Amb molta paciència, i després de pedre’ns diverses vegades entre el caos que gairebé fa impossible la conducció, vam arribar a la nostra guest house. Un espai de relax i de desconnexió, ple de turistes amb qui va ser molt fàcil compartir bons moments i alguna adreça de contacte que farem servir més endavant.

 Conduir per una ciutat tant caòtica té el seu truquillo. És tracta de mirar només endavant, amb la de coses que passen davant ja tens prou feina. D’aquesta manera si tothom s’ocupa del que té davant ningú xoca. Això sí, el dit està permanentment al clàxon i no és per cagar-se en tot sinó per avisar que estàs allà i vas a passar. Si mires pel retrovisor t’acabes tornant boig. D’aquesta manera hem anat creuant Índia sense massa problemes, només a Amritsar un rickshaw ciclista se’ns va empotrar al darrera… n’hi va haver prou amb un: “però que fots”!!

 L’atracció més important de la zona, i que es troba a la part vella de la ciutat, és el Golden Temple. Un majestuós temple de la religió Sikh visitat diàriament per milers de persones i on s’hi respira una espiritualitat especial. El temple es troba al centre d’un gran llac i s’hi accedeix a través d’una passarel·la de marbre. L’estructura central està formada per més de 750 kg d’or i la resta de parets del temple estan decorades amb incrustacions de colors, com les del Taj Mahal. El temple està obert les 24 hores i s’hi pot menjar i dormir gratuïtament i tota la gent que hi treballa ho fa de forma totalment altruista. A part del Golden Temple, hi ha altres atraccions com el Parc Jallianwala, el temple hindú Mata, altres temples Sikh i com gairebé totes les ciutats del país, i aquesta no era menys, l’atracció de la multitud de rickshaws, bicis, cotxes, vaques i tota mena de clàxons que s’apoderen dels carrers i que fan que el trànsit sigui molt desordenat.

Després de passar uns dies a Amritsar, vam dirigir-nos cap a Himachal Pradesh, una zona totalment diferent i plena de muntanyes amb densos boscos. Aquesta zona és molt visitada perquè a la Vall de Kangra, i concretament al poble de Mc Leod Gang, s’hi troba la casa oficial del Dalai Lama a l’exili i una gran comunitat de tibetans. Molt interessant la visita que vam fer al Complex Tsuglagkhang, el Museu del Tíbet i alguna caminada fins a unes cascades que estan properes a la zona, podent gaudir així de magnífiques vistes i tranquils boscos en plena natura.

 Un cop visitada la zona vam seguir cap al sud, passant per Mandi i Shimla, ho vam fer per carreteres infinites, plenes de corbes, de micos i de camions, era molt maco… però només feiem 25km cada hora. Una vegada a Shimla vam decidir anar per la via directa vorejant Delhi i anant directament cap a la frontera amb Nepal, on vam fer l’última nit al país a Banbassa, esperent sortir del país per trobar la tranquil·litat que és impossible trobar a l’Índia.

Índia és un país que es mereix una visita ben llarga, però viatjant amb moto potser no és la millor manera. És un país imens, amb unes distàncies molt llargues, moltes coses per veure i un trànsit que fa por. De fet moltes guies no descriuren el país com a una unitat, ja que és molt diferent i dispers. Està minat de turistes, des dels que lloguen una Royal Enfield per recórrer paart del país, els turistes motxilleros que van a descobrir un parc d’atraccions amb forma de país, fins als que van per trobar-se a si mateixos… N´hi ha per a tots els gustos.

Clica la foto per veure la presentació: