NOVA ZELANDA, UN MÓN EN MINIATURA

Després d’haver passat uns meravellosos dies a la illa nord de Nova Zelanda, esperàvem amb il·lusió arribar a la illa sud per veure quines sorpreses ens podia oferir.  I la veritat és que no ens va decepcionar gens.  Aquesta illa té el doble d’extensió que la illa nord, però només un terç de la seva població i et sorprèn a cada cantonada.  Ja ho diuen que és un món en miniatura.

Amb poc més de tres hores, el ferri ens va portar des de Wellington fins a l’illa sud, des d’on vam començar a córrer per les carreteres de l’illa sud.  Just arribar-hi vam creuar per la zona de Marlborough, una regió privilegiada plena de vinyes, bodegues i vins.  El Sauvignon blanc és l’estrella i la varietat més famosa de Nova Zelanda, que gràcies al clima fresc i a la gran quantitat d’hores de llum, neix un raïm excel·lent.  Per poder-ho corroborar, no ens vam estar de passar per una dels centenars de bodegues que hi ha a la regió, i concretament vam anar a parar a la de Clos Henri, una bodega francesa a terres neozelandeses.  Amb un tast dels seus vins vam confirmar la qualitat dels vins d’un dels països més aïllats del món.

Seguim la nostra ruta… no podem perdre temps perquè hi ha moltes coses per veure.   La carretera va vorejant la costa fins arribar a Kaikoura.  Les vistes són impressionants, i pel camí ens sorprèn una colònia de lleons marins que viuen feliços i aliens als pocs turistes que des de la carretera no parem de fer fotos captivats per aquests animals greixosos, pesats i simpàtics.  Alguns d’ells es tiren a l’aigua a buscar menjar i neden amb una agilitat espectacular, mentre els de fora s’arrosseguen per trobar una roca per prendre el sol.   Unes criatures curioses i espectaculars.  Vam arribar a Kaikoura, des d’on es comencen a veure els cims de dos i tres mil metres nevats.  Les muntanyes d’aquesta regió es precipiten sobre el mar, creant un entorn privilegiat.

Ens llevem per emprendre la ruta. L’objectiu d’avui és arribar a la costa oest creuant l’Arthur Pass. A la pràctica, aquest és l’únic pas de muntanya que deixa creuar l’illa d’un costat a l’altre amb certes garanties.  En un moment passem de la platja a la muntanya.  Les vistes continuen sent espectaculars i les ovelles segueixen sent omnipresents a tot arreu.  De fet, hi ha deu vegades més bestiar oví, al voltant de quaranta milions, que no pas habitants, uns quatre milions.  Tot i així, les vaques, que pasturen per aquests entorns privilegiats, també formen part del paisatge.   Aquest pas  gratifica amb els seus paisatges, muntanyes nevades, bones vistes, paisatge verd i roques.  Un espectacle pels sentits.  Vam arribar a Greymouth, just a la costa oest, on el bram del mar de Tasmània ens va donar la benvinguda.

Prop de Greymouth, i ja camí de Franz Josef, ens desviem per anar a veure les Gorges de Hokitika.  Natura, tranquil·litat, animals, vegetació espessa i un blau turquesa de les seves aigües que fan que no puguis parar de mirar-les.  Seguim el nostre camí cap a Franz Josef, i uns quants quilòmetres abans d’arribar al nostre destí, notem que alguna cosa de l’autocaravana no va bé.  Hem punxat!!  Una autocaravana de més de 6m de llarg, enmig d’una corba d’una via ràpida relativament transitada i sense triangles d’emergència!!  Quina mala sort!!  Amb paciència portem l’autocaravana fins a un lloc segur on amb una mica de destresa aconseguim canviar la roda.  Per sort, tot segueix “sobre rodes” i aconseguim arribar al càmping de Franz Josef, on descansem fins l’endemà.

El dia següent es lleva plujós i emboirat.  Ens trobem a prop del Parc Nacional Westland Tai Poutini, on s’hi troben més de 60 glaceres formades per les neus perpètues dels cims.  Entre aquestes s’hi troben la de Franz Josef i Fox.  El dia no acompanya per poder apreciar la seva magnitud, però fem fotos des de lluny i apreciem la seva passivitat i la seva presència imponent.

El nostre camí es veu alterat per un soroll estrany procedent de l’autocaravana.  Aquesta no té força per poder accelerar i això passa just abans de començar a pujar el port de Haast.  Aconseguim pujar com podem.  Amb primera a les pujades i intentant accelerar-la a les baixades per agafar embranzida.  Per sort, el mecànic de Queenstown ens confirma que només és que un dels tubs del  turbo s’ha afluixat i això no deixa que el motor treballi bé.  Ho arreglem i seguim!!  Amb l’autocaravana en plenes condicions seguim pel port de Lindis, i sorprenentment, es posa a nevar!  El paisatge queda blanc en pocs minuts.  I és que aquest és un país que no deixa de sorprendre al visitant.

Arribem a Oamaru, un poble tranquil, com la majoria, i característic per ser una zona on hi habita una colònia important de pingüins.  Al punt d’informació ens informen que es poden veure a partir de les sis de la tarda, en una platja propera habilitada perquè els turistes puguem veure, des de les alçades i sense molestar-los, com els pingüins tornen als caus per alimentar a les cries després d’estar tot el dia pescant.  El que havia de ser una desfilada de pingüins es va convertir en un degoteig bastant insignificant… ja que en van aparèixer menys de deu en dues hores.

D’aquí ens plantem a Christchurch, on passem els últims dies en aquesta illa.  Ens sorprèn l’estat de la ciutat, on hi ha edificis esfondrats, carrers esquerdats i tota la zona del centre tancada i inaccessible a peu ni amb cotxe… tot plegat denota un panorama bastant trist.  Tot això és conseqüència d’un terratrèmol que el passat mes de febrer va sacsejar l’illa sud de Nova Zelanda, i aquesta va ser la ciutat més afectada.  Una exposició d’art al centre de la ciutat fa honor a tots els cons que durant tot aquest temps han format part del paisatge urbà.  El que més ens va agradar va ser l’obra “Louis Vuicon”.

La nostra estada a la illa sud es va acabant.  Volem des de Christchurch fins a Auckland, des d’on la Maria i el Joan reemprendran el viatge de tornada cap a casa. Els esperen unes quantes hores d’avió abans d’arribar a Catalunya des de l’altre part del món.  Han estat unes setmanes intenses i fantàstiques. D’una banda per l’impressionant espectacularitat que la natura ha sabut donar en aquesta zona del planeta, i per altra, perquè que vingui la família a visitar-nos després de sis mesos d’haver marxat de casa no té preu. El país, la companyia i els moments viscuts han estat un regal.  Moltes gràcies per venir i compartir una part del nostre somni!!!   Ens veiem a la tornada!!!

I nosaltres seguim el nostre viatge camí de Sudamèrica.  No sense abans haver de patir el retard de 24 hores en el nostre vol d’Auckland a Buenos Aires, on per cert vam coincidir casualment, el darrer dia de la nostra estada a Nova Zelanda, amb uns calderins, el David i la Neus. Ja ho diuen que el món és molt petit!

I quan arribem a Buenos Aires ens donen una notícia que no esperàvem i que ens farà variar molt el nostre viatge.  La nostra estimada moto es retarda un mes més del que teníem previst.

Clica la foto per veure la presentació:

Anuncis

4 responses to “NOVA ZELANDA, UN MÓN EN MINIATURA

  1. Hola familia!
    Màgnifiques les dues fotos del naixement de les falgueres gegants a les gorges de Hokitika.
    Molts i bons records!
    Un petonàs. Muà, muà, muà……………………………………..
    BON ANY NOU

    MAMA I JOAN

  2. Hola parella! Quines fotos més espectaculars!! (No he tingut temps encara de llegir el text). Jo creia que estàveu a Argentina… Bé, que passeu unes molt bones festes! A on celebrareu el cap d’any?

    Una abraçada!

  3. :0 No words!
    Que tingueu una molt bona entrada d’any parella! Una forta abraçada!

  4. Què tal parelleta??!!! Nova Zelanda….un país que ens agradaria veure! Merci pels vostres relats! Esperem que tingueu una bona entrada d’any i a veure si “els reis” us retornen la moto!

    Una abraçada.
    Enric i Roser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s