ARRIBADA A L’ÚLTIM CONTINENT

L’arribada a sudamèrica ens va fer retardar catorze hores el nostre rellotge (diferència horària entre Auckland i Buenos Aires) i això va comportar fer un salt important en el temps i en el nostre viatge.  Aquí comença la visita al quart i últim continent de la nostra aventura.  Tenim previst visitar Argentina, Uruguai, Xile, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador, Guatemala i Mèxic.  Catorze països amb un temps limitat.  Hem de ser a casa a finals d’abril…

Una de les primeres coses que vam fer a l’arribada a Buenos Aires, va ser informar-nos de la posició del vaixell que porta la nostra moto, que vam deixar a Kuala Lumpur el dia 10 de novembre, i que havia d’arribar a Buenos Aires, com a màxim, 42 dies més tard.  La visita que vam fer al nostre contacte a Buenos Aires, i que ens havia recomanat el que ens va enviar la moto des de Malàsia, no va servir de res, i ens va comunicar que encara no tenia cap notícia del vaixell.  Sense conformar-nos amb aquesta resposta vam anar directament a les oficines de la naviliera.  Un cop allà, ens van dir que la moto no arribaria fins al cap d’un mes! I que la informació que teníem en el nostre BL (Bill of ladin) era incorrecte. No quadrava ni el nom del vaixell, ni la data de sortida, ni la data d’arribada…  i el pitjor de tot, això significava que no arribaria a Buenos Aires fins a principis de gener!  Vam demanar explicacions i ens van dir que, tot i que la moto havia de sortir de Malàsia el dia 15 d’octubre, no va sortir fins tres setmanes més tard.  I que a Korea, on el vaixell havia de fer escala, la moto es va estar tres setmanes parada.  Setmanes més tard ens informen que el vaixell ha de fer una escala més no prevista, i que abans d’arribar a Buenos Aires ha de carregar més material a Brasil.  Entre una cosa i altre, la moto es demora gairebé tres mesos des de que la vam deixar.   Tot un cúmul de circumstàncies de les quals ningú en vol assumir la responsabilitat.

I aquest és el vaixell en el que hem estat somniant durant tot aquest temps: el Santa Clara!  Un vaixell enorme de càrrega que volta pel món portant contenidors amunt i avall i a dins d’un d’ells la nostra enyorada i estimada moto.

En aquell moment teníem un mes per endavant, sense moto i ens vam plantejar què podíem fer.  Un mes dóna per molt i vam decidir aprofitar el temps tot el que vam poder, així que durant aquest temps vam anar a visitar balenes a Península Valdés, vam anar a una trobada internacional de motos sense moto, vam visitar Uruguai i vam anar a veure el Dakar!

PENÍNSULA VALDÉS

La primera de les opcions va ser la visita a Península Valdés, ja que encara estàvem a temps de veure les últimes balenes de la temporada, abans que aquestes marxessin cap al pol sud. Valorant les diferents opcions de transport, vam optar per llogar un cotxe i recórrer, amb dos dies, els 1.400 km que separen Buenos Aires de Península.  Aquesta és una reserva faunística impressionant on tenen el seu hàbitat natural animals com els llops marins, elefants marins, nyandús, guanacs, pingüins de Magallanes, dofins… i l’animal més espectacular de tots, la balena franca austral.

L’únic lloc en tota la península on pots trobar restaurants i allotjament és a Puerto Pirámides, i és també el punt de sortida de totes les embarcacions que porten als turistes a veure les balenes pel  Golfo Nuevo.   Al centre d’interpretació que hi ha a l’entrada de la península ens van aconsellar que si volíem veure balenes, hi anéssim el mateix dia, ja que l’endemà seria un dia de molt vent.  I així ho vam fer.  Tan bon punt vam arribar a Pirámides vam contactar una excursió per anar-les a veure.  I l’espectacularitat de veure una balena franca austral de 20 metres de llarg, d’unes 50 tones, amb el seu balenó, entrenant-lo per quan surtin a mar obert direcció cap al pol sud, jugant,  traient el cap, expulsant aire i aigua pels seus orificis respiratoris i colpejant les onades amb la cua és inexplicable.  És com fer un salt en el temps i traslladar-te a la prehistòria.

A Puerto Pirámides, vam conèixer l’Oriol, un català de Masquefa que fa uns anys va decidir fer un canvi radical de vida, i ara regenta el seu propi restaurant, i ens va convidar al nostre primer asado a Argentina amb la companyia dels seus amics del poble.  Si hi aneu, no deixeu de fer-li una visita.  En aquest poble de tres carrers tothom es coneix i segur que si pregunteu per ell us sabran dir on es troba.

Malauradament aquestes són algunes de les fotos que vam perdre en el robatori, però perquè us feu una idea de la península en general, dels animals, de la millor època per veure balenes (n’hi poden haver fins a 500!) podeu consultar aquesta pàgina: http://www.enpeninsulavaldes.com/

Després de veure les balenes vam conduir per les carreteres de ripio (carreteres de sorra i pedres molt típiques de sudamèrica) per veure la planura estepària de la zona i per anar a visitar les colònies d’animals que hi viuen.  Aquesta és una de les parts del món que no et deixen indiferents.

TROBADA INTERNACIONAL DE VIATGERS EN MOTO A VIEDMA

Estàvem encara sorpresos per l’espectacularitat de les balenes quan vam agafar el cotxe i vam enfilar cap a Viedma.  Allà hi havia una trobada de viatgers amb moto o “motoqueros”, tal com els anomenen aquí.  És una trobada que s’organitza per internet a través del fòrum internacional http://www.horizonsumlimited.com.  Tot i no tenir la nostra moto, vam decidir anar-hi per conèixer viatgers que en aquests moments estan voltant per sudamèrica.  Experiències, històries, recorreguts i complicitat… uns dies molt agradables al costat de gent que no coneixíem de res i amb qui acabes fent amistat per compartir afinitats.  Amb ells vam celebrar el 25è aniversari del Cesc, i va tenir la sort que li cantessin la cançó d’aniversari amb uns quants idiomes.

Clica la foto per veure la presentació de la concentració:

URUGUAI

Els dies previs a la nostra aventura per Uruguai, que podeu llegir en aquest post,
van ser d’allò més tranquils i gratificants a casa de la família Fort.  El Jorge, la Margot i la seva filla, la Paula, ens van acollir a casa seva. La seva amabilitat, simpatia i hospitalitat ens va fer sentir com a casa, així que vam estar uns dies descansant i fent turisme pels voltants de Durazno, on viuen.  La ciutat és molt tranquil·la, els entorns fantàstics i les galopades amb la Campanina una delícia.  Amb ells compartim la gran afició pels raids de cavalls, així que després d’uns mesos sense muntar ni entrenar ens va fer molta il·lusió poder galopar amb una euga que fa poc va classificar en el campionat del món de raids a Kentucky amb la Paula.  Tot un honor haver gaudit d’aquests moments, que recordarem amb molta emoció.  I per seguir amb la nostra visita a Uruguai vam anar a conèixer, amb el Jorge i la Margot com a guies, la zona de Punta del Este i part de la costa d’Uruguai.  Una franja que divideix Río de la Plata amb l’oceà Atlàntic i on s’ha invertit molta pasta per convertir-lo en un destí d’estiueig majoritàriament per a VIP’s.

BUENOS AIRES

L’arribada a Buenos Aires ens va recordar que la moto encara es trobava flotant enmig de l’oceà i la nostra arribada a Dakar Motos (http://www.dakarmotos.com) per un temps indefinit ens feia crispar.  El Javier, la Sandra i la Negrita, la seva gata, ens van rebre amb els braços oberts al que ells anomenen la llar del viatger en moto a Sudamèrica.  Taller de motos, ajuda en la importació temporal i reexportació, allotjament, trobada amb altres viatgers, o fins i tot, estacionament de la moto durant dies, setmanes o anys…  pels que vénen un temps a viatjar per Sudamèrica, tornen una temporada a casa, però tenen pensat tornar cap aquí.  Però el millor de tot i compartir els dies amb bona gent.  Aquí passem el Nadal amb l’Alexander, un rus molt simpàtic que no parlava ni anglès ni castellà.  Tot un repte per ell, per nosaltres i pel google traductor.  No va faltar el caldo i la carn d’olla…. mmm, que bo.  L’Alexander no s’ho podia creure.

DAKAR

I per amenitzar l’espera del Santa Clara, i sent a pocs quilòmetres de Mar del Plata, vam optar per anar a veure la sortida del Dakar!  Quads, motos, cotxes i camions exposats, presentacions de corredors, cues, festa, música, speakers i, sobretot, l’espectacularitat d’aquest rallye, les imatges del qual donen la volta al món cada dia. El centre de la moguda: la Base Naval de Mar del Plata, anomenat per uns dies el Dakar Village. Vam poder parlar amb la Rosa Romero, la dona d’en Nani Roma, que corre amb motos. I vam xerrar també amb el Rafa Tibau, veí de Caldes de Montbui que pilota el seu camió amb els periodistes de TVE.

Clica la foto per veure la presentació del Dakar:

I a dia d’avui… seguim esperant la moto.  El vaixell va arribar el passat dia 8 de gener, però els tràmits per treure-la s’eternitzen.

Anuncis

7 responses to “ARRIBADA A L’ÚLTIM CONTINENT

  1. Hola guapos!!! Tela amb l’aventura. Em sembla q la moto sha montat el viatge al seu rotllo. Es deu sentir mes lleugera, jeje.. Un petonas i seguiu disfrutant!!

  2. Hola macos!
    Ja sabem que esteu molts enfeinats entre els passaports que us tramita l’ambaixada i el viatget de la moto, però estàvem impacients perquè penjesiu un altre post.
    Llàstima del robatori de la càmera amb les fotos de les balenes i de Uruguai amb la famìlia Fort, però les vivencies les teniu igual, es el que compta.
    Sempre endavant.
    Molts records a la Teresa, la Berta i el Nolo.
    Una abraçada per tots.
    Muà, muà, muà………………………………….

    MAMA i JOAN

  3. con lo moteros que son en Sur América, y vosotros sin moto… me cachis!
    Aquí disfrutareis de la ventaja de ser motard.

  4. Si no llega la Moto, les puedo llevar a Campanina y a Tuchi, para completar el recorrido, con tal que lleguen a Europa con tiempo para el Mundial de Londres jjejejeje.- Un Abrazo

  5. El que m’ha agradat més és quan dieu “hem de ser a casa a finals d’abril” , no puc evitar-ho. Petonassos.

  6. Us podem robar la primicia? Ja podeu dir que ja teniu la moto i que la noia de la naviliera s’ha anat a veure el psicoanalista. En tornarem a veure aviat.
    Berta, Teresa i Nolo

  7. Aquest vespre ens emborratxarem per celebrar-ho. Ja era hora; pobra moto, tota soleta sense vosaltres! També era hora que jo respirés, oi? Que us vagi molt i molt bé
    Abraçades a tota la colla
    Assumpta (i cia, suposo)
    Teresa, demà o demà passat compraré bitllet per a Paris (17-20) febrer. T’hi apuntes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s