BUENOS AIRES, LA CIUTAT DEL TANGO I MOLT MÉS

Setmanes esperant la moto a la ciutat dels porteños ens permetre conèixer-la bé.  Buenos Aires és la ciutat del tango, el subte, el colectivo, les milaneses, el biffe, museus, galeries d’art i les primeres de moltes empanades. Ciutat en part bohèmia en part moderna, en part cuidada i en part deixada, que té port però no mar i que no deixa indiferent a ningú.

La primera setmana de gener tornàvem a esperar una visita ben especial, els pares del Cesc, amb qui havíem de recórrer les carreteres d’Argentina fins arribar a Ushuaia i fer part de la ruta 40.  Entre paperassa i paperassa i que el vaixell no acabava d’arribar, vam anar fins a l’aeroport a buscar-los.  Era el dia 5 de gener, i com a data assenyalada van arribar amb regal de reis: la Berta!  La germana del Cesc! Sorpresa, sorpresa!

Amb ells vam recórrer Buenos Aires de dalt a baix.  Hi ha moltes coses a destacar, com la Plaza de Mayo, en ple Microcentro, la més vella de Buenos Aires. Rodejada per edificis històrics i governamentals: el Cabildo, la Catedral, la Casa Rosada (seu del govern nacional), el Palau del Govern de Buenos Aires, bancs i ministeris.  Ha estat escenari de grans manifestacions socials i a partir de 1977, el lloc de reunió de les Madres de la Plaza de Mayo, que reclamen l’aparició dels seus fills segrestats per la dictadura militar.  Prop d’aquesta zona hi ha Puerto Madero, un dels barris més moderns i on s’hi troba el “Puente de la mujer”

San Telmo és un barri amb molta personalitat, i cada dia, a la plaça Dorrengo, parelles que ballen tango s’exhibeixen entre els turistes.  A pocs xamfràs d’aquí una figura de la Mafalda, resta asseguda en un banc esperant que una cua de gent acabi de fer-se fotos amb ella, com a homenatge a en Quino, nascut a la casa de la cantonada.  Ens encantaria saber què en pensaria la Mafalda dels milers de fotos que li deuen fer cada dia.  Mercat d’antiquaris, carrers de llambordes, cases baixes, carrers estrets i fires al carrer donen un encant especial al barri.

Cementiri de la Recoleta, el primer cementiri públic de la ciutat, creat el 1822 i ubicat aleshores als afores de la ciutat, i actualment es troba en un dels barris més cuidats i cèntrics.  És el cementiri més aristocràtic on hi ha enterrats presidents, científics, polítics, militars, artistes i celebritats.  Aixecat al costat de l’església del Pilar i ocupa el que abans n’havien estat els jardins.  S’hi troben les restes de personatge polítics importants com Rosas i Quiroga; presidents com Sarmiento, Mitre, Yrigoyen; escriptors com José Hernández, Bioy Casares…; guanyadors de premis Nobel, Federico Leloir (química) i Saavedra Lamas (de la pau).  Moltes de les voltes i mausoleus són d’arquitectes importants i estan adornades amb escultures.  Més de 90 voltes han estat declarades Monument Històric Nacional.  La tomba més vistada, la de l’Eva Peron, on cada dia es fan llargues cues de gent que vol fotografiar-s’hi.

El carrer “Caminito”, situat al barri de La Boca és un dels passeigs preferits per turistes i porteños.  Rodejada per les cases típiques amb parets de xapa pintada de diferents colors que les han fet famoses arreu del món. Al passeig s’hi poden trobar obres d’artistes i l’any 1959 el Caminito va ser inaugurat oficialment com a museu a cel obert.  El barri de la Boca també és la seu de l’equip del Boca Juniors, i aquí el futbol és molt més que una passió i Diego Armando Maradona, el seu profeta.

I moltes altres coses a destacar de la ciutat: el barri de Retiro, Palermo, l’Obelisco, teatres, museus d’art, centres culturals, cafès, edificis històrics, espectacles de tango, passejadors de gossos, mate… un munt d’entreteniments per fer de Buenos Aires una ciutat interessant.

L’estada del Nolo, la Teresa i la Berta va finalitzar després de quatre dies d’estar per la capital, i ells van anar cap al sud i nosaltres no teníem més remei que esperar la moto, que tot i que el vaixell havia arribat el dia 8 encara no podíem treure-la del dipòsit fiscal.  Per a nosaltres el transport marítim ha estat un autèntic malson.  35 dies havia de tardar el vaixell des de Kuala Lumpur fins a Buenos Aires i finalment en van ser 90.  Aseantex, l’empresa de Kuala Lumpur que va embarcar la nostra moto, amb el seu “General manager” Mohamed Assir, uns autèntics impresentables. L’amic del Mohamed a a Buenos Aires, el sr. Ávila, un suposat “despachante de aduanas” un autèntic lladre que ens volia cobrar 500 dòlars per una feina que vam acabar fent nosaltres mateixos i Newtral, l’empresa naviliera, uns mentiders que ens van enganyar reiteradament sobre la data d’arribada del vaixell.  Finalment, va arribar l’esperat dia per treure la moto, el divendres 13… però el dijous a última hora ens comuniquen que no podrà ser i que ens haurem d’esperar fins dilluns…   Tràmits al dipòsit fiscal, tràmits d’aduanes, Emba, naviliera, desconsolidació, verificació, trucades, visites als despatxos…  ja no ens agafaven el telèfon… tothom estava indignat per la nostra pressió… però volíem la moto i no ens podíem permetre el luxe de perdre tres dies més.  No hi teníem res a perdre, així que amb la nostra insistència i amb l’ajuda de la Sandra de Dakar Motos, vam aconseguir que es tanqués l’expedient del contenidor i de la caixa el divendres a mig matí i així poder recuperar-la a la tarda.  No va ser gens fàcil…  Si algú vol enviar algun vehicle per viatjar cap a Buenos Aires, no dubteu en contactar amb Dakar Motos (www.dakarmotos.com), tenen molta experiència important i exportant vehicles, a més a més tenen taller i allotjament.

I després de tot això, el mateix divendres fèiem canvi d’oli, filtres… i ens esperaven 2.600 km en quatre dies per retrobar-nos amb la família a El Calafate.  Tornàvem a estar en ruta!!! I tornàvem a ser 6!!

Clica la foto per veure la presentació: