KAZAKHSTAN, ESTEPA, ESTEPA, ESTEPA I ALTA MUNTANYA

Post penjat des de Naryn, Kirguizstan.  No hi ha accents…  i les connexions son escasses, per aixo anem tan tard…

Del post de la regio dels Urals hi ha mes fotografies. Vam tenir problemes amb el flickr. 

El nostre pas pel Kazakhstan va seguir la ruta de nord a sud, de manera que vam poder apreciar durant la majoria de dies, els enormes deserts i les estepes interminables que s’extenen per la major part del paнs.  Tot i que cap al sud, gairebй tocant a Kirguizstan, el paisatge es converteix en abruptes cadenes muntanyoses, amb pins, llacs i cims nevats.

La cultura kazakha estа нntimament lligada a la tradiciу oral, com no podria ser d’una altra manera en un poble nтmada per excel·lиncia, tot i que des del segle XIX les tradicions han anat canviant.  Els animals, i els cavalls com a element fonamental, sуn la seva forma de vida, aixн que per les estepes kazakhes sуn fаcilment visibles els ramats de bens, vaques i manades senceres de cavalls pasturant.  Al vespre, fora de les urbes, els kazakhs van a recollir els seus ramats a peu, a cavall o amb bici, tot un espectacle digne de veure.

La nostra ruta va comenзar per Qostanay, Zhaksy i Astana, la capital.  Desprйs vam seguir cap al sud, on a mig camн vam trobar una manada de cavalls enorme.  Com que nomйs veure tants cavalls ja йs digne d’admirar, vam decidir parar i acostar-nos-hi.  Al cap de dos minuts apareixien dos genets galopant per les estepes directes cap a nosaltres… eren els pastors que vigilaven a la manada des de la llunyania.  Com que els kazakhs tenen fama de bona gent vam intercanviar unes paraules (poques perquи el nostre rus йs molt limitat (da i niet) i ells no parlaven ni gota d’anglиs) i al cap de no res la Raquel ja estava sobre un dels seus cavalls, que per cert li costava separar-se del seu amo. Va ser una primera presa de contacte molt bona amb els kazahs, sуn gent afable tant d’aspecte com de carаcter.

La distаncia entre els pobles йs molt gran, les carreteres sуn bonнssimes, caviar comparat amb les carreteres russes. De fet vam trobar 50 km d’excepciу, on semblava haver passat un ramat de dinosaures afamats, perт tret d’aixт la resta йs una infinita recta fins a Almaty.  Anant direcciу sud vam vorejar al Llac Balqash, que йs un dels dipтsits d’aigua mйs grans de la regiу, desprйs del mar Caspi i Aral.  El seu color йs turquesa i йs curiуs perquи tй diferent mineralitzaciу entre la part oriental i occidental, unides per un estret, ja que  la part occidental rep les aigьes del riu Illi, que йs dolзa i potable, en canvi, la part oriental йs salada.  Al cap d’un parell de dies vam arribar a Almaty, un xoc positiu, ja que quan estаvem a uns 50 km de la ciutat ja vam comenзar a veure les enormes muntanyes nevades, aixн que la inacabable estepa que havнem vist durant tots els dies va donar lloc a prats verds, rius i a parcs naturals amb cims enfarinats.

Almaty (Alma Ata) ciutat va ser capital fins el 1997.  La ciutat en sн йs un caos, com la majoria, perт tй un paisatge muntanyуs de fons impressionant.  Al centre de la ciutat cal destacar la catedral de Zenkov, el segon edifici mйs gran del mуn fet de fusta i sense ni un clau.  I tambй el MIAU (Mostra Internacional d’Art Urbа, original de Caldes) perт a la kazakha que vam trobar passejant pel centre.  Aprofitant la proximitat amb les muntanyes vam anar a visitar Medeu i Chimbulak, que acolliran els jocs d’hivern asiаtics la propera temporada, raу per la qual estava tot en obres. El dia segьent vam visitar el Parc Nacional Ile Alatau, amb el llac Ozero Bolshoe (2.500m) i un observatori astronтmic (2.750m).

Amb la idea d’anar-nos acostant cap a la frontera amb Kirguizistan, ens vam dirigir cap al petit poble de Kegen, on vam passar la nit per poder travessar la frontera que ens portaria el matн segьent cap al Kirguizstan.  Al matн ens vam llevar i directes cap a la frontera, no sense abans  haver fet, per equivocaciу, uns 70 km de regal.  A l’arribar-hi van aparиixer dos soldats que ens van dir que la frontera estava tancada i que no podнem passar… Aixт suposava haver de tornar un altre cop cap a Almaty i seguir en direcciу contrаria cap a Bishkek… Tota una odisea que ens va comportar fer 500 km mйs i estar un altre dia per terres kazakhes.   Pel camн vam trobar el Henrik, un noi danиs que porta 4.000 km voltant per Xina i Kazakhtan i que encara n’hi queden el doble per arribar fins a Dinamarca.  Vam dinar amb ell i ens vam poder explicar histтries vаries sobre els respectius viatges (www.henrikhagemann.wordpress.com). La veritat йs que parlant amb ell te n’adones que l’educaciу que rebem de petits i la manera de pensar йs ben diferent. Un noi que, amb 20 anys, abans d’entrar a la universitat s’agafa 10 mesos, la bici, els estalvis i marxa a recуrrer uns 12.000 km en solitari per veure mуn, conиixer i viure experiиncies, quina base a nivell personal ha d’agafar per entrar a la universitat?!?!  Estа clar que  viatjar йs genial i que enriqueix de manera que no ho pot fer ni els estudis, ni la feina, ni res que s’hi assembli. 

Seguint la nostra ruta i deixant de fer preguntes a l’aire, vam dormir un altre cop prop de la frontera per poder traspassar-la l’endemа, amb la mala sort que vam tornar a escollir una frontera  que, aquest cop, sн que estava oberta, perт no per turistes, sinу nomйs per kazakhs i kirguesos.  Vam haver de tornar a fer mitja volta i passar per la frontera principal, la de Bishkek, perт amb la mala sort que ens van dir que no tenнem segellat el paper d’immigraciу, que en teoria s’ha de segellar abans de 5 dies d’haver entrat al paнs i que per tant, no podem sortir.  I el que no ens havia passat per les carreteres ens va passar a la frontera.  Policies xungos dient que o pagаvem o tindrнem problemes… o sigui, que desprйs  de molta estona vam acabar pagant menys del que ells haurien volgut per  un segell.  Un cop superat el trаmit vam arribar a la frontera del Kirguizstan, on un policia molt amable ens va segellar els passaports mentre el del seu costat jugava a Counter Strike a l’ordinador i es tirava rots, i nosaltres vam exclamar: ara sн que hem entrat en un paнs seriуs!!  I aixт nomйs va ser el principi…

Clica la foto per veure la presentacio:

Anuncis

21 responses to “KAZAKHSTAN, ESTEPA, ESTEPA, ESTEPA I ALTA MUNTANYA

  1. Carai, això de llegir català barrejat amb rus és molt divertit.
    Veig que continueu bé i esteu tranquilets.
    Passeu-vos-ho el millor que pugueu i apreneu molt de tota aquesta gent.
    Molts petons.
    Papa

  2. Hola, guapos!
    Renoi, quina feinada per llegir. Normalment devorem els escrits, peró per culpa del rus, aquesta vegada ens hi em hagut d’entretenir més. Les fotos chulissimes, peró ens té intrigats el pastor de la bicicleta. Que està en un camp de futbol, ja que en front sembla que hi hagi una porteria?.
    Salut, petons i kilometres.
    Muà, muà muà……………….
    MAMA i JOAN

    • Si, es una porteria. Aqui els camps de futbol son pastures per les vaques, cavalls i ovelles, i si no van amb bici van a cavall, pero aixo si, mobil a tot arreu amb la musica posada de fons… Molt nomades pero modernitzats. I la gent un encant!
      Avui es st joan, MOLTES FELICITATS JOAN!!!!!!!! Que passis molt bon dia!!!!!

  3. JA HEU SUPERAT LES 10.000 VISITES!!! i encara no porteu un mes, si continueu així li faltaran números al comptador.
    Molt petons.
    Papa

  4. no poseu accents, si us plau….no ens queixarem ni us denunciarem al CNL, però almenys us podrem llegir en pau…
    ànims, les rectes tb poden ser molt interessants!

    • Ja, ja, ja, nurieeeeta!! Ho intentarem, pero no et prometo res… Per fi s’han acabat les rectesi ara ja estem a les muntanyes! Ens espera la karakorum highway, que no es per fer broma. En pocs dies estarem per colls de 5.000m a veure si la moto es comporta tan be com fins ara i no ens deixa tirats a mitja pujada…
      Petons i abacades a tu i a la familia

  5. MARIA JOSE FLORES GUERRA

    jaajaja.. nunca costó tanto cruzar una frontera… eh?? Ni tampoco leer un escrito vuestro.. jaja… Pero ha merecido la pena! las fotos son chulísimas… pero k frío, no?. Genial la cara de la Reichel encima del caballo! y el Cesc con esos ojos abiertos, no tienen desperdicio…!!! Seguir informándonos de todo… pero sin acentos, ok?? Un abrazo fort..!! Ser felices…!!
    Mj sitos…!!

    • Ala, mariajo, te podrias esforzar un poco en leerlo, que no cuesta tanto, ja, ja!!!!! De momento no hace mucho frio, solo en algunos puntos determinados en las montanas. Todo perfecto!!! Abrazos y recuerdos para todos y todas!

  6. ni us imagineu les hores d’evasió mental que genereu amb aquest viatge (i el corresponent blog)…
    brutals les morralles fetes de cinta de persiana…

    sort i bon viatge ! ! !

    • Buff carles, n’hi t’imagines amb el que munten. El filet, morralles, sella… Tu no podries muntar perque els estreps no es poden regular i t’arribarien als genolls, ja, ja, ja. Aixp si, tots els cavalls enters i cap problema!!

  7. Molt guais les fotos, les estepes, els cavalls i les cavallistes. Com molt bé diu no sé qui per aquí dalt: quina evasió! Sobretot amb final de curs, notes i sele al cap. Que us vagi molt i molt bé. Amplieu el disc dur del cevell que no us hi cabrà tot el que hi heu de guardar. Bon voyage, mes petits!

  8. Hem llegit el bloc del Henrik, i hem vist que fa mencio de vosaltres, molt agradablement, especialment per la conversa i per el regal d’un planell, i diu que NO LI VA COSTAR RES ¡¡¡¡¡. Em vist que dedica força temps a escriure, ja que fa uns escrits MOLT llargs, dia per dia i quasi hora per hora.
    Petons i bona carretera.
    Mua, mua mua …………………
    MAMA i JOAN

    • Nosaltres encara no l’hem pogut llegir, a veure i avui que tenim temps i internet ho podem fer!! Es veritat, li vam regalar un mapa de Kazahstan perque ell n’havia comprat un a la xina que era una pena i a sobre, escrit en xines. Va estar molt content. La veritat es que va ser molt interessant parlar amb ell.
      Petons!

  9. guapos! seguiu fent voltes i més voltes? què xulo que és quan t’entens amb la gent sense paraules, i acabes per exemple a dalt d’un cavall no Raquel?
    Per aquí sense novetats, porto dos dies amb coques, sort que han quedat bones!
    un petó,

    berta

    • La Berta fa coques per els clients, però a casa no les tastem. Ja sabeu de què va això: EN CASA DEL HERRERO, CUCHARA DE PALO.
      Molts petons.

      Papa de Francesc i de la Berta

      • Ja ho se ja!
        Aqui tampoc vam tenir coca… pero vaig fer dues truites d patata i ceba que eren bonissimes!!! i les vam compartir amb un catalano-suis molt simpatic que ens va donar info sobre Pakistan!
        Ptons

    • Sisi, hem fet unes quantes voltes mes i hem tornat a muntar a cavall, ara stem a Naryn 3 dies i dpres cap a tash rabat.
      Ptons

  10. Bon revetlla parella!!! Sigueu on sigueu 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s