TASH RABAT I XINA

Sortint de Naryn, encara al Kirguizstan, vam anar direcció cap a Tash Rabat, per una pista mig destrossada plena de màquines xineses que en teoria l’arreglen, però no ho aconsegueixen.  Els xinesos hi treballen perquè aquesta és una via molt utilitzada pel transport que surt de Xina.  Per primera vegada durant tot el viatge optem per omplir els bidons extres de benzina perquè no podrem omplir fins a Kashgar (420 km).  De fet, trobem una benzinera a uns 40 km de Naryn i hi posem dos tristos litres…

Just acabàvem de posar benzina que la moto va fer senyals d’ofegar-se.  Tenint en compte que estàvem a uns 2.000 m d’alçada, vam descartar la possibilitat que el problema estigués provocat per aquest fet.  Allà al mig del no res, la moto va dir prou i es va parar.  La vam empènyer fins a una benzinera abandonada que en poca estona va ser un lloc concorregut per nens curiosos i avis que es feien els interessats.  Per sort, va ser conseqüència d’una mala connexió elèctrica que havia fet que la bateria es descarregués i deixés de donar xispa a lal moto.  Així que un cop arreglat, va quedar en un ensurt i prou.

Als pocs quilòmetres vam trobar el Bill (www.billamoto.be), un belga que havia fet tots els Stans sobre del seu hand made side.  Quin crack! Havia agafat una Suzuki DRZ 350 i li havia acoplat (l’invent no té milor paraula) un sidecar d’una Jupiter russa.  Tot un espectacle!  I a més anava amb una roda tan llisa que feia por només de veure-la.

TASH RABAT, EL CARAVASAR

L’última nit a Kirguizstan vam dormir a Tash Rabat, situat entre Naryn i el Torugart Pass. Aquesta zona es troba a més de 3.000 m d’alçada i està envoltada de muntanyes i valls. Aquí s’hi pot trobar un dels monuments més importants de l’Àsia central, un Caravasar que s’ha mantingut gairebé intacte durant segles. Aquesta edificació de pedra servia de refugi i descans pels comerciants de l’antiga Ruta de la Seda i es manté en tan bon estat perquè va estar enterrat durant molt de temps. A dins, un passadís central distribueix, a banda i banda, diversos passadissos i una trentena de petites habitacions, que es destinaven a dormitoris, oratoris, magatzem de materials, animals… Al fons del passadís central s’hi troba una sala gran coronada amb una cúpula. Una edificació que és molt interessant i que val la pena veure si es viatja a aquest país.

 Per dormir a Tash Rabat, hi ha diversos camps de iurtes que ofereixen allotjament i menjar. No va caldre ni reservar-ho amb antel·lació, així que un cop allà, vam decidir quin camp ens agradava més i vam tornar a dormir enmig d’una vall plena iacs, vaques, cavalls, ovelles, cabres i el primer camell… tot un zoo en estat natural. I el cel de nit, espectacular. Ens va espatllar una mica l’estada, la pèrdua d’una parella de guants d’anar amb moto que misteriosament van desaparèixer, allà al mig del no res…

XINA

 El dia següent ens esperava el Torugart Pass, a 3.700 m d’alçada, però no sense passar abans per diversos punts de control i per l’aduana kirguís. Un cop al Torugart, vam trobar el nostre guia, l’Abdul, de l’agència Adventure Travel Kashgar Newland, i amb qui havíem contactat dos mesos abans de començar el viatge. Per qui es pregunti el perquè vam contractar una agència xinesa, si el viatge el fem per lliure i ni tan sols tenim reservat un hotel en tot el viatge… doncs molt fàcil… Les autoritats xineses no permeten l’entrada al país de cap turista amb vehicle propi i per lliure. Això obliga a treure uns permisos especials, molt estrictes i amb molt de temps d’antel·lació, que només pot tramitar una agència acreditada xinesa, havent de creuar el país darrera del cotxe del guia. A part d’això, els costos de tot plegat són força elevats, i només es poden reduir si es comparteixen les despeses del guia i del cotxe amb altres turistes. Malauradament, aquest no va ser el nostre cas, ja que sis mesos abans de marxar vam intentar contactar amb altres viatgers a través d’un fòrum internacional d internet (www.horizonsumlimited.com), però per les dates i per la ruta que teníem prevista no vam poder coincidir amb ningú. Per tot aquest circ que t’obliguen a muntar els xinesos, vam optar pel tram més curt per creuar aquest país. Una ruta de quatre dies que va des del Torugart Pass fins al Khunjerab Pass, al Pakistan. És a dir, que el nostre pas per la Xina ha estat bastant simbòlic. I per qui es vulgui fer una idea, creuar la Xina de nord a sud, des de Mongòlia fins a Laos amb vehicle propi, que era la intenció que teníem nosaltres en un principi i que finalment no va ser viable, té un cost aproximat de 6.000 €. Tot plegat t’omple d’unes ganes enormes per entrar a aquest refotut país, i és una estúpida manera de fer-te arrufar el nas abans d’entrar-hi.

Les regions que vam visitar van ser la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang i la de Tashkorgan. La primera té com a principal ciutat Kashgar i està situada als peus de les muntanyes de Tian Shan. Aquesta va ser seu important de la llegendària Ruta de la Seda, ja que estava estratègicament ubicat en una cruïlla de diverses rutes de comerç. Té una comunitat musulmana important degut a l’elevada presència d’Uigurs (90% de la població), que són un grup ètnic que viuen al nordoest de la Xina i també a Uzbekistan, Kazakhstan i Kirguizstan. Són un les 56 grups ètnics reconeguts oficialment pel govern xinès. Aquests tenen el seu propi idioma i escriuen una versió modificada de l’àrab. A la part vella de la ciutat s’hi troben carrers que es caracteritzen per la seva temàtica, així, es pot trobar el carrer del menjar, dels artesans, de les catifes, restaurants… Vam visitar també la Mesquita Idgah, que és la més gran de Xina, i el Mausoleu d’Apak Hoja, el profeta més important considerat pels uigurs després de Mahoma.

Kashgar és doncs un pupurri entre ètnies, la majoria són Uigurs, de faccions Kirguis (tipu mongol) però l’estat ha intentat repoblar aquesta zona amb xinesos del centre. El resultat és una ciutat per la que camines entre pantalles de led’s immneses, botigues orroroses, centres comercials de més de 8 plantes, però tombes per un carrer i et trobes un bazar d’espècies, catifes, mocadors, menjar, olors i una gent totalment diferent. No deixa de ser sorprenent, però es nota que la conquesta xinesa no deixa de ser un “pegote”. Entre d’altres coses inversemblants, tenen un idioma que la gran majoria no sap transcriure al 100% ja que pràcticament ningú coneix els més de 10.000 caràcters que conformen la seva, didàctica, escriptura…

Després de 2 dies a Kashgar vam emprendre la carretera que va direcció a Pakistan, la famosa Karakorum Highway, que uneix Kashgar amb Islamabad travessant el Khunjerab Pass. Pel camí cap a la regió de Tashkorgan vam poder gaudir d’unes vistes impressionants a la serradala del Pamir i vam presenciar muntanyes de la magnitud del Kongur Shan, 7.719 m, el Muztagata, 7.546 m o el llac Karakul. I desrprés de les magnífiques vistes vam arriba a la ciutat de Tashkorgan, on havíem de passar, en teoria, l’última nit a Xina.

Tashkorgan significa Stone Fortress (fortalesa de pedra) i tenia una ubicació estratègica a la Ruta de la Seda. Vam visitar les runes que s’hi troben i les vistes panoràmiques cap a les muntanyes del Pamir. També vam coincidir amb un festival típic de la regió, on la música, els balls, els jocs a cavall, el menjar.. .hi estaven representats entre la pols i les olors dels kebabs. El ball més típic de la zona és la Dansa Tatjik, ja que hi ha una presència molt elevada de gent vinguda de Tatjikistan, que per cert, són molt difícils de mirar, i que amb els seus balls recorden les majestuoses àligues que volen per la regió, per tant, la dansa s’anomena Eagle Dance, Dansa de l’Àliga. La primera vegada que vam veure que sortia un home a ballar vam pensar, buff quina turca que porta aquest, però després s’hi va anar afegint gent, i com que encara no es té constància de l’exportació del botellon vam veure que era el ball tradicional. Els braços dels balladors recorden els moviments de les ales d’aquests ocells i normalment els homes ballen amb els homes i les dones amb les dones. Pots veure la dansa clicant aquí: Eagle Dance.

El dia 1 de juliol, vam presentar-nos al departament d’immigració i de registre de la moto amb la idea de fer-ho el més aviat possible per poder sortir del país i arribar a Pakistan a través del Khunjerab Pass. Tot semblava anar de manera normal, que si ompliu això, aviam els passaports, maletes per l’scanner… Al cap d’una estona el guia indica al Cesc que han d’anar al custom office per registrar la moto, així que el guia amb una dislocació de cadera puja a la moto, i cap al custom office. Un xinès amb cara de Rap, diu cridant que falta un paper. El guia truca a la seva oficina i l’envien per fax, això triga una hora ben bona.

Mentestant, aquest aprofita per mirar la moto i verifiar que no hem canviat el motor ni el xassís durant els dies que hem estat a la Xina. Que si obre la maleta, que perquè serveix això i allò… tocada de collons a l’enèssima potència que només serveix per canviar les coses de lloc sota un sol de justícia. Durant tot el temps que portem de viatge, ningú s’ha atrevit gairebé a tocar la moto, ni soldats, ni policies… Són moltes les preguntes que ens fan i fins i tot es fan fotos amb ella. Creiem que és una falta de respecte remenar el que no és teu o si més no, remenar una màquina que no coneixes. Doncs els xinesos es creuen amb el dret de remenar-ho tot i fins i tot de pujar a la moto sense permís, amb un somriure estúpid que se’ls hi acaba quan els fem baixar. Finalment arriba el fax, quan el Rap el llegeix diu que no està escrit com hauria d’estar que l’hi han d’enviar un altre tal i com ell diu… el guia ja começava a bufar i a dir que estaven tots crazy, el Cesc només li deia que sí que sí. Cal tenir en compte que aquesta agència està farta de tramitar permisos d’aquest tipus, per tant, ja saben de què va el tema…

El Rap proposa que anem, mentrestant no arriba el segon fax, a segellar el passaport. A immigració hi ha la Raquel que fa unes 2 hores que espera i que ja té el passaport segellat per poder sortir del país… Un altre xinès, aquest seria més tipo Mero, ens fa fora a crits.. Val a dir que té raons de pes per fer-ho, ja que és la seva hora de dinar… són les 11.30!!!!!!!!!!! Han començat a les 9.00!!!!!!!!!!!!! I no s’hi tornaran a posar fins a les 15!!!!!!!!!

Els Cesc una mica encès i amb el seu travel English li exposa al guia que no entén com aquesta colla de fucking men treballadors d’aquest fucking country, tenen els pebrots d’exportar fakes a tot el món sense cap mena de problemes, però en canvi no ens deixen sortir del seu fucking country, on hi estem perquè resulta ser un accident geogràfic entre mig de dos païssos, que sí que són interessants. El guia sembla estar d’acord amb tot, però ens suggereix que anirà a buscar una mica d’arròs amb poc picant perquè mengem alguna cosa i passem aquestes tres hores i mitja que a la pràctica en van acabar sent quatre.

Finalment el Rap torna de dinar i de dormir… i diu que no té el fax i que, per tant, tornem l’endemà. A nosaltres ja ens estava bé perquè entrar al Pakistan de nit no estava dins els nostres plans. Però no!!! Arriba el fax i ens arregla els papers per la moto. Llàstima que els que ens han de posar el segell del passaport, que també volien tenir el seu paper en aquest show, es treuen de la màniga que els turistes hem d’anar escortats fins al següent punt de control, a uns 120 km més endavant, i naturalment, ja era massa tard i els cotxes dels escortes xinesos no funcionen després de dinar… Així que cap a l’hotel, que a sobre és “extra cost”… i l’endemà serà un altre dia.

Després d’aquesta odissea, plena d’impotència i mala llet, no acabem d’entendre perquè la resta de nacions d’aquest planeta blau han pogut permetre que un país com la Xina, porti l’etiqueta de segona potència mundial. Ens trepitjaran com a formigues, no en tingueu cap dubte, ja ho fan a casa seva sense cap mena d’escrúpols ni de rencor. Probablement hi ha bones persones però no són les que remenen les cireres, segur que no! És sorprenent que uns turistes que volen sortir del país no puguin perquè a un policia de l’aduana no li doni la gana, o que hagis de tramitar una permisos especials i molt costosos mesos abans d’entrar-hi, o que hagis d’anar 24 h darrera del cotxe del teu guia, o que un soldat et requisi els passaports des de l’oficina d’immigració fins a l’últim punt de control perquè t’han manat anar darrera un autobús al que tens prohibit adelantar… Què és el que no volen que veiem?

Clica la foto per veure la presentació:

 

Anuncis

12 responses to “TASH RABAT I XINA

  1. MARIA JOSE FLORES GUERRA

    El baile es muy parecido a las sevillanas k bailo yo..!!! jajaja… diversidad de bailes.. si señor…!! parecen “chinos” bailando con una “turka”…..!! El Rap y el Mero no estaban? jajaja
    Animo k vosotros podeis…!!

    Mj

  2. Hola, macos!
    Per mail ja os varem dir que ara sembla que comencerien les veritables aventures, i més amb els accidents geográfics que heu trobat entrant a Pakistan. Aixó no ha fet més que començar, peró toca al capìtol següent.
    Estem tranquils perque sabem que us en sortireu de tot.
    Un petonàs.
    Muá, muá, muá……………………
    MAMA i JOAN

  3. haureu de vendre les etapes per entregues…..estem enganxats!

  4. Como diría mi madre, “estáis mu retiraos” pero al leer vuestras crónicas y contestaros da la sensación de que no estáis tan lejos. Estaría bien que nos indicarais de vez en cuando los Km que lleváis.
    Al Rap y al Mero ya los estoy buscando por Internet para meterles un virus en el face book.
    Un abrazo

    • Chaaaapy!! Ya llevamos 15.000 km, dos cambios de aceite, cambio de un fusible, cambio de una bombilla y pronto neumaticos. L’Africa Twin se porta de maravilla!!!! No se queja nunca!!! Ni por puertos de montana a 4.750m! Es un sol!! Esperamos que todo siga como hasta ahora.
      Abrazos!

  5. Hola parella, ara fa dies que no teniem noticies vostres, doncs a Italia, encara que estigui a Europa, tampoc es facil trobar un Internet Point.
    Una abraçada molt forta e mille bacci!!!
    Papes

  6. hola! imagino que a vosaltres no us va fer cap mena de gràcia, però jo he rigut molt llegint-vos, amb el rap i el mero!
    Ara pensava, ostres, deu ser una mica estrany per aquests balladors aliguers veure com arribeu amb la moto allà al mig no?
    us començo a enyorar! petonets,
    Berta

  7. Hola!
    Portava una temporada sense entrar al vostre blog. Es impressionant. Segurament despres d’aquest viatge necessitareu un any sencer per pair tot el que heu vist i viscut. Si, sembla que els xinesos no son precissament la ‘nacio’ asiatica mes simpatica. Crec que ho tenen massa amunt aixo de ser una super-potencia. Jo igual que la Berta, no he pogut evitar riure llegint les vostres croniques, encara que per vosaltres de divertit res.
    Espero que no creueu masses peixos mes.
    Un petonet!
    Mercè

  8. La propera vegada els hi dius que vols fer unes fotos i que les penjaràs a internet, perque així tothom pugui saber com treballen aquests funcionaris. Això espanta molt!

  9. jordi subirà Muñoz

    molt maca l’aventura i molt bé els vostres comentaris. Es 1 bonica experiéncia x a vosaltres, q d ben segur deu ser molt enriquidora. En treureu moltes experiencies i pensaments positius.
    Es 1 gran honor i plaer poder seguir la vostra aventura x aqui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s