LA MOTO, A PUNT PER VOLAR

Ja ens trobem a Kathmandú, capital de Nepal. Aquest és l’onzè país que visitem, portem 17.000km a les rodes i tres mesos de viatge, és a dir, una quarta part pel que fa al calendari previst. Durant el trajecte hem conduit per carreteres, camins, caminots, pedregars, hem creuat rius, llacs amb barquetes dèbils i tremoloses i hem sobreviscut a les ciutats caòtiques on les normes de conducció no existeixen, però, arribats a aquest punt ens trobem que no podem seguir creuant cap al sud-est asiàtic per terra. La manera lògica seria seguir cap a l’est creuant Birmània, per dirigir-nos cap a Tailàndia, però ara per ara això no és possible, ja que Birmània és un país que careix de lògica i no permet entrar turistes per terra, o com a mínim, no amb vehicle propi. L’altra opció seria tornar a entrar a la Xina, però les complicacions burocràtiques que t’obliga a fer el seu govern, la quantitat de diners que això suposa i les poques ganes de tornar a veure xinesos ens obliga a seguir el nostre viatge cenyint-nos només a una possibilitat: volar fins a Bangkok!

Tot aquest rotllo que us hem parit ja el coneixím abans de marxar, i de fet, és una opció viable i molt utilitzada per altres viatgers motoritzats. El contacte a Kathmandú, ha estat clau per facilitar el show que comporta preparar la moto per poder volar. En Suraj, l’amo de l’agència de cargo ho ha fet diverses vegades i ens ha facilitat molt els tràmits que suposa posar la moto en una caixa de fusta i embarcar-la en un avió de mercaderiers.

El segon dia d’estar a Kathmandú ens va visitar en Suraj, acompanyat d’un fuster, qui va prendre les mesures de la moto per fer-li un vestit a mida i calcular el cubicatge. Un cop calculat això, el fuster ja va poder començar a treballar, de tal manera que el dia que vam anar al cargo de l’aeroport, la base, la tapa i les parets de la caixa ja estaven fetes. Només calia encaixar la moto, passar els controls dels customs i deixar-la allà fins que hagués de volar.

Així que entre catifes voladores, budes per exportar i una infinitat de curiosos ens vam plantar en una enorme nau per començar la delicada operació: desmuntar la nostra mimada i tancar-la dins una caixa! Primer de tot vam procedir a desmuntar tot allò que pogués reduir el volum: pantalla, parafangs, maletes, retrovisors… tot ben embolicat amb paper de bombolles per reduir el risc de patir desperfectes durant el viatge (cal dir que a la gent nepalesa també els encanta petar bombolles). Seguidament la vam carregar sobre la plataforma en la qual havia de viatjar, i un cop treta la roda davantera i bloquejades les pastilles de fre, la vam fixar sobre la forquilla perquè quedés inmobilitzada. Trincada, i després que el custom man ho revisés tot, només calia anar col·locant les maletes, cascs, jaquetes com si tot plegat es tractés d’un tetris en 3D. En un principi també ens havien dit que s’havien de treure tots els líquids (oli i benzina), però finalment vam passar sense treure res…

Un cop tot a punt per encaixar la moto, el Cesc es posa les mans al cap i comencen els nervis…:

Abans d’haver de tornar a fer una caixa nova i repetir tot el procés, calia fer el que fos. Així que finalment vam acabar desmuntant el manillar, col·locant-lo de tort com vam poder i tot va estar llest per acabar de tancar la caixa. Una caixa que va acabar pesant més de 380kg, que esperem que tingui un vol ben tranquil i trobar-la a Bangkok el dia 12 en les mateixes condicions que la vam deixar. Bon viatge petita, ets una companya inseparable i et trobarem a faltar aquests dies! Un nou país ens espera!

I com diu en Jordi, gran persona que vam trobar pel camí, el nostre viatge li recorda aquella cançó de Pereza que diu: Rum rum hace mi moto y a las estrellas me voy con ella! I parlant de cançons, us recordem i animem a que ens envieu totes les que vulgueu en mp3 a rumbmusical@gmail.com.

Clica la foto per veure la presentació: