MALÀSIA I SINGAPUR

Vam entrar a Malàsia sense massa complicacions, i conduint entre prats. A Malàsia les motos sí que hi són benvingudes: hi ha cartells que indiquen refugis per les motos en cas de pluja, passadissos laberíntics per esquivar els peatges i més carrils especials per evitar el trànsit de les ciutats. Senyor Trias: a veure si ens ho mirem, ja que Barcelona és de les ciutats d’Europa amb més motos…

 Vam baixar fins a Penang, una illa tropical situada al nord-oest de la península de Malàsia. Va ser el nostre primer destí al país. És una veritable illa multicultural amb influència xinesa, malaia, índia i europea. Al contrari que a la resta del país, a Penang la major part dels habitants són xinesos. Les platges són molt boniques però massa turístiques pel nostre gust: lloguer de motos aquàtiques, parapent a la platja i activitat de tot tipus. A malàsia un 90% de la població és musulmana, per tant es veuen burques i vels per tot arreu… no ens ho crèiem quan veiem una dona amb burca penjant d’un parapent o de paquet en una moto d’aigua. Després d’alguns dies, vam tornar a creuar el sisè pont més llarg del món, que medeix 13,5 km i uneix l’illa amb la península malaia i vam seguir cap a la zona de Cameron highlands.

De la platja a la muntanya, de la calor a la fresca, d’hotels i resorts a camps i natura, però sense perdre de vista als turistes, ja que Cameron highlands és una zona molt visitada per la gent que viatja a aquest país. La zona està plena de camps de verdura i fruita, i és on es produeixen més flors, te i maduixes de tot el país. Extensions i extensions de plantacions de te, que fan que els turons semblin tapissats, i a més, és el punt més alt de Malàsia on s’hi pot arribar amb cotxe. També vam aprofitar per visitar una fàbrica de te, de les diverses que hi ha per la zona i arribar-nos fins als boscos on es va gravar la pel·lícula Avatar.

 I creuant el país d’oest a est vam arribar a Terengganu, just a la costa oriental. La veritat és que la zona no és espectacular, però hi havia un esdeveniment que ens va cridar l’atenció: el Sultan Mizan Cup, un raid internacional de cavalls. El dia anterior a la competició, el rei de Malàsia, Yang DiPertuan Agong Tuankku Mizan Zainal Abidin (qui sap qui el va parir?), que també és aficionat als raids, ens va convidar al sopar inauguració del raid (no en persona eh…). El dia següent, una setantena de cavalls van sortir a fer els 120 km de que consta la prova, amb la peculiaritat que comença a les 5 h de la tarda i la major part del recorregut es fa de nit.

 Després de veure el raid, i una parada a les precioses platges de Cherating, vam anar cap a la capital de Malàsia, Kuala Lumpur. En aquesta ciutat ens feia il·lusió, bàsicament, tres coses. La primera, visitar les Torres Petronas, que fins fa poc eren les més altes del món, la segona, visitar les Batu Caves, i la tercera, anar a veure el Robert, el català que fa uns anys es va aventurar a muntar el Pinchos Tapas Bar (www.pinchos.com.my) un restaurant de menjar hispano-català en aquesta ciutat i que potser algú de vosaltres el recordareu per veure’l a “Españoles en el mundo”. No vam tenir sort pel primer dels nostres objectius, ja que les Petronas estaven tancades per obres fins al desembre…. La segona, la visita a les Batu Caves, unes coves transformades en un temple hinduista, va ser interessant. I la tercera, no ens l’haguéssim deixat perdre per res del món!!! Xoricet, croquetes, mandonguilles, pa amb tomàquet…. mmm, que bo, i quines ganes teníem de provar bon menjar i de la nostra terra! El restaurant molt acollidor, el Robert un lleidetà molt simpàtic i el menjar, boníssim… Si aneu per aquesta zona del sud-est asiàtic, no dubteu en fer-li una visita.

 

A Kuala Lumpur havíem d’acomiadar-nos de la nostra companya inseparable, la moto. A través d’un contacte que teníem la vam facturar cap a Buenos Aires. Li espera un llarg viatge de dos mesos! Bon viatge petita! Tot i que ets una màquina, t’estimem moolt!!

 D’ara en endavant ens toca fer el motxillero, és molt dur, molt. Quin pal anar a pota a buscar llit, viatjar amb autobús, tren… amics motxillistes sou bojos o què? Vam agafar un tren nocturn fins a Singapur, després de 7h de son profunda en unes còmodes lliteres, havíem canviat de país! Un país que és a la vegada: país, illa i ciutat! Singapur és una ciutat molt cara, un nivell Europeu emergeix enmig del sud-est asiàtic, però ja qui érem li vam fer un cop d’ull amb un dia. Vam començar per Orchard, un barri que pots a creuar passant només per centres comercials, sense trepitjar els carrers. No penseu que són bazars xinos… Ermenegildo Zegna, Louis Vuitton, Guess, Chanel… Després, a cop de metro futurista, anem a Raffles Place, impressionant selva de gratacels, riu, ponts centenaris i un parell d’escultures, una del Botero i l’altra del Dalí. Vam baixar sota un sol de justícia cap a la badia, on hi ha el teatre i l’edifici on hi tenia el restaurant el Santi Santamaria. Entre tanta pijada aconseguim una bona amanida, sembla una tonteria però ho trobàvem a faltar. Per anar acabant vam caminar per Little Índia, aprofitant per fer un masala tea i acabem a Xina Town, on ens hi allotgem.

 

Tanquem aquest post començant una nova etapa. Deixem a la nostra estimada, i ens calcem dues motxilles. Han estat 5 mesos sensacionals, els tres hem passat grans moments. Podeu pensar que ens hem trastocat, però l’acabes valorant com si fos una semi-persona, la mimes tot el que pots perquè saps que ella et portarà a bon port sense queixar-se i de bona gana!

 Clica la foto per veure la presentació:

Anuncis

5 responses to “MALÀSIA I SINGAPUR

  1. Hola nois!
    Segueixo el vostre blogg des de l’inici i no em puc resistir a dir-vos que feu MOLTA ENVEJA!
    Disfruteu ( gaudiu) del moment irrepetible!!!
    Un petonàs!

    Angels ibañez ( amiga del CAU dels teus pares Francesc)

  2. La xiki de información...

    Ei… xavalitus… les Torres Petonas fueron el escenario de la peli “La Trampa” protas: Sean Connery i Catherine Zeta-Jones… impresionante…!! supongo k la foto no hace justicia, verdad…??
    Aunke echeis muuucho de menos a vuestra nena… seguir con la misma ilusión… moxileros, todo es (en dos palabros: impre – sionante)…
    Mj situssss….!!

  3. Sense paraules, mama i la foto amb la serp?

    Petons

    Mireia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s