JAVA I BALI

La república insular d’Indonèsia és un arxipèlag format per unes 17.000 illes, 6.000 de les quals no estan habidades, disseminades pel mar de la Xina, el mar de Célebes i els oceans Pacífic i Índic i està creuat per l’Equador. El viatger que opta per visitar el país es pot passar setmanes i setmanes visitant i visitant illes que no tenen res a veure les unes amb les altres. Com que el nostre temps era limitat, vam optar per visitar les de Java i Bali.

 Amb un cop d’avió volàvem de la ultrammoderna Singapur a Jakarta, la capital del país amb uns 9 milions d’habitants, descompactada i bruta. Ens hi vam passar el temps just per agafar un tren nocturn cap a Jogyakarta. Teníem un bon record del tren que ens va portar des de Kuala Lumpur a Singapur, però aquest va ser una autèntica tortura i no només física. Els seients eren durs i rectes com pals, però els que van fer del trajecte un viatge incòmode va ser el reguitzell de persones que pujava a cada parada oferint de tot, a crit de gitana. Digne de mercat de Sta Coloma de Gramané. Que si cafè, begudes, sopa, plàtan sec, mangos, diaris, ratlladors, trastos per fer massatges al cap, carregadors de mòbil, encenedors gegants, galetes de colors, pals lluminosos, llanternes, ulleres de sol, draps de cuina i mocadors, bistec amb patates, ous durs de color blau … Tot el necessari per un viatge de plaer. Per anunciar l’arribada va pujar un home-dona: pastanyes postisses, guitarreta en mà i rebentant-se les cordes vocals, per llevar els pocs passatgers que s’havien inflat de tranquimazins i encara dormien.

 Després de nou hores de viatge i cap hora de son, vam agafar un autobús que ens va deixar a Borobudur, on s’hi troba un dels temples budistes més impressionants d’Àsia. Sota un sol de justícia, i obligats a vestir-nos amb un sari (mena de faldilla) per anar més abrigadets, vam visitar tot el temple. Molt bonic i interessant, però són agosarats els que ho comparen amb els temples d’Angkor. El temple va ser dissenyat com a una visió budista del cosmos, formant una espiral que simbolitza el camí fins al nirvana i construit amb més de dos milions de pedres. Vist des de l’aire representa un mandala tridimensional amb una estupa principal al centre.

Per baixar fins a Bali teníem la idea d’agafar un autobús i un altre tren, total 21h de magnífic transport. però finalment, vam optar per no perdre el temps i volar fins a Bali. Amb la intenció de relaxar-nos una mica ens els nostres últims dies pel sud-est asiàtic.

 Temples, ofrenes, surf, platja, camps d’arròs, volcans, trekkings, sol, snorkel, submarinisme, discoteques, bars, restaurants, palmeres, resorts, spa, turisme. Bali és una illa per als gustos de tothom. Vam arribar-hi directament des de Jogyakarta. La primera impressió quan vam arribar a Kuta va ser de voler sortir corrents. Mare meva!!! Platja, surf, bars, restaurants, taxi, llums de colors, hotels de luxe…. Collonut per a qui li agradi aquest ambient, però nosaltres vam llogar una moto i vam decidir recórrer una part de l’illa que no tenia res a veure amb això.

 

L’activitat volcànica de l’illa ha fet que moltes de les platges de Bali siguin de sorra negra. A la costa est les pedres i la sorra negra fan que les platges no siguin massa agradables, però són perfectes per practicar el submarinisme o l’snorkel. Vam arribar a Tulamben i vam optar per l’snorkel. El tub, les ulleres, les aletes i amb un obrir i tancar d’ulls estàvem nedant dins un aquari gegant amb vaixell enfonsat inclòs. Uaaaaauuuu. Mira, mira!!! Allà hi ha peixos de color blau! I de ratlles taronges i blanques i grocs i estrelles de mar i un de gegant i un submarinista i dos i tres i quatre i cinquanta…!! Tot i així, la quantitat de gent que hi havia a dins de l’aigua no trencava la màgia del moment. I de cop i volta estàvem flotant sobre un vaixell, el Liberty, un vaixell de càrrega estatunidenc que va naufragar per culpa del bombardeig d’un submarí japonès, i resta enfonsat a 25 m de la costa, forrat de corall i atracció de peixos de tots colors i mides i també pels amants de l’aigua enfundats en un neoprè, ampolla a l’esquena i aletes de colors. Magnífic, brutal, espectacular. Quines coses que té el mar. I allà vam passar hores i hores. Bocabadats, embadalits, estupefactes, alucinats i arrugats.

 Vam anar pujant cap a la costa nord, paradeta a Lovina per no sucarrar la pobre motoreta. I després cap a Batur, on hi ha accés a una caldera volcànica. La majoria de muntanyes de l’interior de Bali són volcans, alguns dels quals encara són actius i vam arribar-nos fins a Gunung Agung, L’espectacualr caldera volcànica on a la part nord s’hi troba el con volcànic Gunung Batur, i les aigües del llac Danau Batur i altres cràters. En aquesta zona les temperatures baixen considerablement comparat amb les de la costa.

Per poder gaudir de les vistes i de la sortida del sol, ens vam llevar a les 4 del matí per enfilar la moto fins la útlima pista que ens havia de portar al Gunung Batur (1.717m), i vam seguir caminant una horeta fins arribar al cim. Pel camí no vam trobar absolutament a ningú, però un cop vam arribar a dalt, estava ple de turistes amb els seus guies que havien pujat per una altra via. Les vistes cap a la base de la caldera volcànica eren espectculars i les fumeroles que surten del fons de la terra per les escletxes del volcà fan esglaiar. Des del cim es pot apreciar tota el desert de roques volcàniques que es troben a la base del volcà i que ocupen quilòmetres al voltant del seu perímetre i que són fruit de l’erupció de l’any 1994 i d’altres d’anys anteriors. Després de la zona volcànica, vam dirigirn-nos cap a Ubud.

 Al centre de l’illa, la zona d’Ubud rep milers i milers de turistes atrets pels nombrosos temples que hi ha, les botigues d’artesania feta amb fusta i pedra, galeries d’art i grans extensions de camps d’arròs i palmeres amb cocos. Tot i que la zona és molt turística, l’ambient és molt relaxat i tranquil. El centre d’Ubud i tots els poblets del voltant estan plens de botiguetes una a tocar de l’altra, esperant que els turistes es fixin amb algun article per emportar-se cap a casa. El temple més impressionant per visitar als voltants d’Ubud és el Gunung Kawi, el més gran i més antic de Bali. Per entrar et fan posar un sari o sarong i un cartell prohibeix l’entrada a dones que tinguin la menstruació…

 Havíem de passar l’última nit a Kuta, però just abans d’entrar al caos vam decidir fer una paradeta al Dunkin Donuts. Per entrar-hi havíem de girar a mà esquerre, nosaltres estàvem a la dreta de 3 carrils i amb el semàfor vermell, mentre per girar a l’esquerre era verd. Vam fer una petita pirula, però davant d’una garita amb dos polis… burros!!!! Ens van parar, tot i que la Raquel pensava que eren els aparcacotxes. El poli malo cantava la canya al Cesc, que allò era una infracció perquè estava vermell… que havíem d’anar a pagar 500.000 R (50 €) a la central. El Cesc argumentava que no era tant greu, que ja sabia que era la seva feina, que segur que ho podíem arreglar… finalment ho va deixar amb 250.000 R a la seva butxaca. Al Cesc no li semblava bé i és va inventar que ja marxàven i no tenien diners, que li feia mal d’esquena i buscaven un descans, que prenien alguna cosa i marxaven… Multa final: dos sucs de taronja del Dunkin Donuts ben fresquets!!! Aquest país és fantàstic i els polis molt comprensius… no volem ni pensar que passarà el dia que ens parin els mossos…

 Un passeig fins a l’aeroport ens acostava un pas més al país dels cangurs, on ens havíem de retrobar amb la Maria i el Joan!

Clica la foto per veure la presentació:

Anuncis

10 responses to “JAVA I BALI

  1. Raquel i Francesc: Molt agraït per deixar-me fer la volta al Mon des de la butaca de casa. Us desitjo molta felicitat i que tot segueixi be com fins ara.
    Ja que no serà possible veure el Joan i la Maria dalt la moto,intenteu que sigui dalt d’un camell o cangur.
    La vedella ha durat dos dies, molt bona i no n’hem guardat. No obstant la Sra. Font diu que quan sigueu aquí en tornara a fer per que aquesta no l’hi ha sortit massa be.
    Molts records de tots.

    • Estem buscant el cangur per poder-hi pujar!! Demà marxem cap a Nova Zelanda… No sabem si allà en trobarem. Esperem tornar per la vedella que se’ns fa la boca aigua i ens en tocarà ració doble. Molts records!

  2. Com sempre m’encanta tot el que expliqueu del vostre dia a dia, espero que tot us vagi molt bé per Austràlia ….. penso molt en vosaltres i amb tot el que esteu vivient…… Una abraçada molt forta.

  3. Com sempre cada vegada coses més sorprenents. Us trobem a faltar, només una mica, e?….un petó ben fort per tots quatre.

    Mireia.

  4. Hola!com esteu? Que bé tenir aquí a la Maria i en Joan, oi’ Em puc imaginar una mica tot això d’aquí , però ja veuré els magnífics albums que fereu.
    Disfruteu força!
    Una abraçada.
    Elena Sampera.

  5. Que pasa Raquel??? Siempre digo que voy a escribir y luego se me va la pinza, jajjaj. Que aunque no escriba me acuerdo mucho de ti pero mas o menos me van diciendo cosillas vuestras de como os va. Hoy me he decidido, jejje. Bueno, solo quería deciros que disfruteis mucho (seguro que ya lo estais haciendo), que lo paseis genial y si encuentras algún trabajillo por ahí, COGELO, que aquí está la coja muy jodida, jajjajajjajja.
    Bueno, yo ya me voy a la cama, así que buenas noches y muchos besos para los dos. Muackkkkkkkk. Manolo y Eva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s